4.4.07

Sense epidural

Valentí Puig, segons ens recordava el professor Colomer, odia que el considerin un intel·lectual perquè creu que els intel·lectuals són transmissors de dogmes i que són els responsables del feixisme i del comunisme i que no són capaços de tenir idees lliures. El mateix adjectiu serveix, en canvi, d'elogi en boca de Vargas Llosa quan, en un article publicat al diari El País, assegurava que Jean-François Revel será recordado como uno de los intelectuales más lúcidos de los tiempos que hemos vivido. L'elogi al filòsof francès inclou la defensa del terme que tan poca gràcia sembla fer a Valentí Puig, l'exercit que necessita la paraula per imposar-se sobre l'insignificant. Vegin; comenzó diciendo en El ladrón en la casa vacía que, a diferencia de muchos de sus colegas, muy satisfechos consigo mismos, él se había pasado la vida equivocándose y arrepintiéndose de sus equivocaciones. Y si lo decía, lo creía. Porque era un intelectual honrado, incapaz de hacer trampas, a sus lectores o a sí mismo. Pensar contra sí mateix, encara que faci mal; aquest és segurament el millor salvavides del terme. El filòsof italià i professor de la Università Degli Studi di Padova, Umberto Curi, en un llibre titulat Pólemos, Filosofia come guerra defensa que el socràtic parir la veritat ha estat sovint interpretat en direcció contraria a la convenient. La tortura a la que ens sotaposa la filosofia socràtica explica millor la naturalesa del parir grec que a la inversa, que ens portava a pensar, influènciats pels moderns quiròfans, en una filosofia indolora. Condemnat com les dones gregues, l'intel·lectual pareix amb dolor, sense epidural. El parir la veritat és autèntica tortura perquè necessita posar les creences, tan les pròpies com les d'altri, sota el judici d'una crítica inflexible. Pensar contra un mateix evitant, en la mesura del possible, l'absurd. Tres perills amenacen el pensar. El perill bo, i per això guaridor, és el veïnatge del poeta que canta. El perill pervers, i per això agudíssim, és el pensar mateix. El pensar ha de pensar contra si mateix i sols ho aconsegueix rares voltes. El perill dolent, i per això confús, és el filosofar. Els intel·lectuals als que tan poca estima té Valentí Puig no són, per descomptat, els nostres intel·lectuals. Als nostres els va més el rotllo sadomasoquista.
.

3 comentaris:

Geshcann ha dit...

Ey chavalote!!! Saludos hombre!! Aquí estamos nos preparando el viaje... domani nos vamos al Sur tio!!! Abrazos!!

Gregorio Luri ha dit...

Potser t'interessi:

http://news.yahoo.com/s/nm/20070404/music_nm/richards_dc_3

ferrancab ha dit...

Gracies per pensar en mi. En fi...