10.4.07

Sarkozy contra l'hegemonia de l'entorn

Per espantar els fantasmes i pecant un poc de cursi: la conversa no és entre la dreta i l'esquerra, la conversa és entre dos homes, un de dretes, l'altre d'esquerres. És la conversa entre el filòsof Michel Onfray i Nicolas Sarkozy que haviem pogut llegir gràcies a Quiñonero i de la que Arcadi Espada en destacava un interessant fragment.
Dice Onfray:
--Pour autant, on ne naît pas homosexuel, ni hétérosexuel, ni pédophile. Je pense que nous sommes façonnés, non pas par nos gènes, mais par notre environnement, par les conditions familiales et socio-historiques dans lesquelles nous évoluons.
Le contesta Sarkozy:
--Je ne suis pas d'accord avec vous. J'inclinerais, pour ma part, à penser qu'on naît pédophile, et c'est d'ailleurs un problème que nous ne sachions soigner cette pathologie. Il y a 1 200 ou 1 300 jeunes qui se suicident en France chaque année, ce n'est pas parce que leurs parents s'en sont mal occupés! Mais parce que, génétiquement, ils avaient une fragilité, une douleur préalable. Prenez les fumeurs: certains développent un cancer, d'autres non. Les premiers ont une faiblesse physiologique héréditaire. Les circonstances ne font pas tout, la part de l'inné est immense.
Sobre els fantasmes. Són la causa de la selecció d'Espada, per culpa d'El País. Ells no han espantat els seus fantasmes i hi han vist una conversa metafísica entre dretes i esquerres. I com que és línia editorial, hi veien la pèrfida dreta lluir cornamenta i cua. Intentant no repetir el post d'Espada, perquè tenim coses millors a fer, cal tenir present el titular d'El País: Sarzkozy cree en el determinismo de pederastas y suicidas. Com si no haguéssin llegit i només calgués pressuposar la bondat de l'esquerra (línia editorial!) per saber què pensa la dreta. Perquè llegir és qüestió de detall, pura antimetafísica vaja. Per exemple, una petita expressió de Sarkozy mostra la mentida del titular: Les circonstances ne font pas tout... Jugant una mica amb els fantasmes. Si el procés del diari socialdemòcrata fos vàlid i partint de Sarko, Onfray no hagués oblidat la genètica i hagués dit, per exemple, que l'ADN no ho és tot. Sense aquest non pas par nos gènes que tan agrada a les esquerres. Sense la ilusió de que un home de color criat entre blancs...
.

2 comentaris:

Guillem Casas ha dit...

M'inclino per Sarkozy tot i que no em negaràs que la manera de dir-ho és "un xic especial".

Les interpretacions de "El País"... Ferran, perquè llegeixes aquestes coses tan lletges?

Tals ha dit...

Bé, no se si té gaire a veure però avui he escoltat a la ràdio que a Gran Bretanya a partir d'ara avisaràn als pares de nens que visquin a prop de pederastes contra els quals es tinguin proves o que tinguin antecedents. Això voldrà dir que no creuen en la reinserció social i aquestes coses i que també creuen en aquest determinisme genètic, no? Un petó!