16.4.07

Maria de la Pau Janer i els moralistes periòdics

És inevitable que un diari defineixi una moral quan l'escriuen moralistes. Per això ahir comentàvem el comerç just i la seva etèria exposició, perquè els moralistes escriuen diaris. I avui veiem les seves lògiques conseqüències, les coercitives. No hi ha moral sense coerció, sigui individual o col·lectiva. I en el món dels diaris, ocupats en la coerció de masses, aquesta moral es manifesta de forma curiosa en les exteses senyalitzacions que avaluen els seus personatges. El cas de La Vanguardia és gairebé paradigmàtic, perquè no hi ha millor símbol que les llumetes de semàfor per indicar el camí de l'home recte. Però sent el més clar no és l'únic. L'Avui, per exemple, té un curiós sistema amb ecos dels acudits de les dues notícies, la bona i la dolenta. I també aquí el judici és tripartit; +, -, =. Però si Compte-Sponville té raó i la moral és d'esquerres, és normal que l'ordenació i apologia del convenient i el pecat sigui en la premsa socialdemòcrata més clar que en qualsevol altre, fins i tot en el seu simbolisme. El Periódico, diari que juga com pocs el paper de representant de la progressia a la terra, mostra de manera clara i diàfana la condició jeràrquica de la moral del creient, amb fletxes de colors per reduir al mínim l'esforç del lector, una altra de les seves virtuts com a diari. Avui en la seva classificació Maria de la Pau Janer cotitzava a la baixa. Per si no ho imaginaven, ser del PP no és ètic.
.

3 comentaris:

Marc Miquel ha dit...

M'ha deixat un pèl garrativat veure com aquesta noia ara es passa al PP sense problemes. Macota ella, amb aquest accent mallorquí - que vindria a ser un català exòtic - i ha passat abans en braços de PSOE i CIU.

Quina llàstima que la literata més bonica sigui immoral, no?

guillem carol ha dit...

el que és ètic resta totalment subjecte a cada individu. Ara bé, que amb menys de 10 anys passi del PSOE al PP passant per CiU no sé si acaba de ser del tot ètic per mi. En fi, coses més grans hem vist XD

Un dia que escric ho faré llarg. Aquí un fragment d'una entrevista de Guillem Carol a Campuzano.
Arcadi Oliveras defensa obertament el sistema marxista i poca gent s'escandalitza.
- Això hi ha un llibre que ho il·lustra molt bé aquest fet que l'esquera europea mai ha estat crítica amb el comunisme. El llibre parla d'una reunió d'antics comunistes a on perfectament poden recordar, sense cap tipus de vergonya, quan eren membres del partit comunista britànic. En canvi un grup d'homes que recordessin el seu passat feixista, avui, els hi faria vergonya. I aquesta defensa moral entre dos totalitarismes és totalment inacceptable. Si l'Arcadi Oliveras, que jo el conec personalment i és bona persona, reivindica avui en dia la planificació de l'activitat econòmica només cal que miri on avui encara hi ha planificació econòmica com la gent és cada cop més pobre.

- Si avui en dia la UJ o NNGG fes una campanya dient “Folla't la dreta” possiblement hi hauria un daltabaix considerable!
- Diguéssim que els partits que es diuen ser d'esquerra han partit durant molts anys de la superioritat moral de creure que qui defensava els valors positius com el progrés,la igualtat i la llibertat eren només ells i que la dreta només defensava el poder i el no avanç de la societat. La pregunta que ens hauríem de fer ara és si això s'ajusta amb la realitat. Ja que jo crec que, ara, no és així. De fet, segurament les esquerres catalanes i espanyoles són les esquerres europees menys modernes en comparació amb Europa.

Guillem Casas ha dit...

Quan m'ho van dir vaig quedar garrativat! On anirem a parar...