21.4.07

Liberals, nacionalistes i relativistes

Aquest és un post en resposta al comentari de Bacus al meu anterior post. On afirma que, resumint, un liberal creu en els drets individuals per sobre dels col·lectius i un nacionalista els col·lectius (nació) sobre els individuals. Crec que l'oposició que enfronta liberal i nacionalista és falsa i que, per ser certa, necessita d'una petició de principi ja que només en una determinada concepció del nacionalisme aquests termes són antagònics. En el cas de Hitler, per exemple. I és en aquesta idea de nacionalisme on té sentit parlar de la primacia dels drets col·lectius per sobre dels individuals. Acceptant l'entelèquia dels drets col·lectius com a vàlida, el dret a la supervivència d'Alemanya passava, efectivament, per sobre del dret a viure de molts alemanys. I si encara acceptem més metafísica com a animal de companyia, el dret a la llibertat del poble alemany -tota la frase és aire- passava, efectivament, per sobre del dret a la llibertat dels propis alemanys. No crec, però, que sigui aquesta la única realitat del nacionalisme. El catalanisme que s'identifica amb aquest terme, per exemple, en la defensa del dret d'autodeterminació no defensa un dret col·lectiu que prevalgui sobre cap dret individual, ans al contrari, el dret col·lectiu és aquí legítimament acceptable en tant que no és altre que suma de drets individuals, del dret de cada ciutadà de Catalunya a decidir el seu model de país. Fins i tot a decidir l'existència o no del país en qüestió. Hi ha per tant, en aquest cas, una estreta vinculació entre liberalisme polític i nacionalisme en la que podem veure com el liberalisme trascendeix l'àmbit de l'economia. Un sistema econòmic liberal segurament pot funcionar en països amb un sistema de govern no-democràtic i que, per tant, podem qualificar d'antiliberal. Però el liberal no pot acceptar que el lliure intercanvi de mercaderies serveixi de límit de la seva aposta moral. És en consideració d'aquesta aposta, que transcendeix l'àmbit de l'economia per afectar tot un plantejament ètic de model de societat, que no podem dir que totes les morals siguin vàlides dins un partit liberal. Hi ha una ètica liberal que és, per exemple, incompatible amb cert multiculturalisme o amb determinades relacions d'Estat i institucions religioses. I aquesta ètica no pot ser qualificada de relativista perquè no admet, no pot admetre, que totes les possibles conductes siguin igualment ètiques, sense diferència en un judici de valor. No ho pot fer pel simple motiu que la seva naturalesa està constituida èticament, la llibertat és ja un valor moral prioritari. Un valor que, necessariament, no pot ser absolut sense contradir-se a sí mateix, però un valor que existeix i que regeix les consideracions morals dels anomenats liberals.
.

3 comentaris:

Pedro ha dit...

traca i mocador. seriosament.

bacus ha dit...

és resumir molt la definició de nacionalista o liberal.

I està clar que no totes les morals valen en un partit liberal.

El que a mi m'interessa del liberals, ja que són les seves contradiccions, és la part moral, la econòmica no pq la tenen tots els partits.

En el cas de l'educació en català o en castellà, aquí veiem que és posa els interessos de la "nació" per sobre dels individuals.

Hem podràs dir que ho fan pensant que és bo per tothom però has trepitjat drets individuals.

O legalitzar drogues o no. La majoria de partits estan en contra pq segurament pensaran que la persona no sap pensar per ella mateixa i ells saben que li convé.

Per mi ser liberal i nacionalista (en el grau que sigui) és incompatible per això són minoria als països on és presenten. Pot donar la sensació que molta gent vol que li donguin les coses mastegades, moral inclosa.

bacus ha dit...

liberals una utopia més.... i aquesta va de seriosa com l'anrkia...


no em diguis tradicionalista digue'm liberal, no em diguis tradicionalista i conservador digue'm socialista...

bla bla bla bla....