26.4.07

La societat de sexes

Per imperatiu acadèmic, em trobo davant un text d'Anne Phillips titulat ¿Y qué tiene de malo la democrácia liberal? Diu així:
(...) cualquier medida designada para asegurar una mayor representación a las mujeres está diciendo que la diferencia sexual es políticamente relevante y que la democrácia debe reconocer a los grupos. Yendo más allá de la noción de "acciones justas" para las mujeres (mejorando su acceso, si ellas lo quieren, a las carreras políticas), sostiene que, siempre que estén sesgadas hacia un sexo, nuestras asambleas no son representativas.
El problema és la representació. Amb la desaparició d'una societat de classes i amb la seva conseqüent aposta per la igualtat originaria, la naturalesa representativa de la democràcia canvia inevitablement. Aquesta desaparició dels estrats socials tancats i, per tant, la desaparició d'un autèntic sistema de classes, porta a la separació (admetent que també aquí van anar del bracet fins que els va separar la mort) dels interessos dels ciutadans de gran part dels seus condicionants al néixer. I per força això, aquesta desaparició dels suposats interessos de classe, ha de canviar la manera com entenem el que de representativa té la democràcia. Ja no hi ha representants de la patronal i dels treballadors (i menys encara des que ICV s'ha descobert com a partir de gran èxit entre els biopijos i el PP català rep la major part del seu suport electoral entre els ciutadans de rendes baixes) sinó que aquesta representativitat és dels interessos de l'individu en tant que ciutadà. Per això passa a les millors cases que entre germans i parelles es discuteixi per motius polítics. La consideració de que una assamblea sesgada hacia un sexo no es realment representativa implica, per tant, admetre que la diferència sexual és, com diu la mateixa Anne Phillips, políticamente relevante. Aquesta suposada (i aquí el meu posicionament, per si algú el buscava) rellevància de la diferència sexual en la defensa dels interessos com a ciutadà implica, per procès lògic, que associat a la genètica hi ha una determinat posicionament polític de la mateixa manera que abans s'asociava el compromís polític a determinacions de classe. Un cop superada la societat de classes, sera aquesta una societat de sexes? Només se m'acut un condicionant vàlid, que els principis en els que es basa aquella igualtat fonamental depenguin, efectivament, de la diferenciació sexual. Per tant, només si l'homo d'homo sapiens, potser definit més clarament com a homo loquens, fa referència exclusiva al gènere masculí, només si també aquest homo és un d'aquells collonut o conyàs, una d'aquelles expressions altament masclistes que tan preocupen a certes feministes, només així podria entendre una correcció del sistema per afavorir la presència femenina a les nostres esbiaixades assamblees parlamentàries.
.

2 comentaris:

Pedro ha dit...

Aquest discurs s'assembla al de ciutadans respecte a l'abstenció.

ferrancab ha dit...

Estimat Pedro, no entenc el seu comentari.