27.4.07

La participació que mereixem

Encara que aquest no sigui el límit de la democràcia, la participació ciutadana a les eleccions és un dels seus pilars fonamentals. Una democràcia on els ciutadans tinguin poca implicació en la vida política i, en conseqüència, una democràcia amb uns índex de participació molt baixos, és sens dubte una democràcia dèbil, entre altres coses, per poc representativa. Partint de la base que ningú és més bon defensor dels seus interessos que un mateix, i considerant que els interessos humans estàn, degut a la seva naturalesa social, vinculats al seu entorn polític, el poc interès dels ciutadans en els afers públics segurament vagi lligat a la sensació que cap dels seus interessos està en joc en les eleccions. En l'alta participació a les eleccions franceses, per exemple, hi hauriem de considerar molt seriosament i sense oblidar una llarga tradició democràtica que ens en distancia irremeiablement, la presència dels partits radicals. A l'esquerra o a la dreta dels partits de Ségolène, Sarkozy i Bayrou, Le Pen i Bové, agafats a tall d'exemple, posen en qüestió alguns dels pilars del sistema que els partits moderats o més propers al centre que al feixisme coincideixen a considerar com a inamobibles o, simplement, a no considerar-los públicament entenent, per tant, que són inqüestionables. Quan parlem de que cada país té els polítics que es mereix des d'una perspectiva democràtica, implícitament acceptem que si des dels partits polítics no hi ha un replantejament dels fonaments del sistema és perquè aquest tampoc existeix en els seus votants. L'èxit que a França han tingut els partits de l'entorn del centre és, per tant, un bon reforç pel sistema democràtic d'aquest país. Allunyant els extrems del protagonisme polític, i allunyant sobretot el fantasma de l'extrema dreta i el seu triomf a les primàries del 2002 derrotant les esquerres moderades i passant a la segona ronda de les eleccions presidencials, França ha apostat per seguir amb un model de societat que, en termes generals, no es veu atacat per alternatives viables i moralment satisfactories. La qüestió sobre l'adequació dels governants i els governats, sobre la seva perfecta correspondència, és extensible als països no democràtics i és precisament en aquests on més clarament es veu el problema que planteja aquesta consideració. Que a l'Espanya franquista el poble tingués els governants que mereixia no implica que els ciutadans el consideréssin el millor dels sistemes possibles, sinó la seva incapacitat per plantejar alternatives reals. No és que volguéssin un règim totalitari, és que els que no el volien no el rebutjàven amb prou força. I d'aquí que la part comuna dels partits democràtics, que serà el fonament del sistema, no hagi de ser considerada a priori com a desitjada pels ciutadans, simplement és la part sobre la que ningú els ha demanat opinió. Contra més àmplia sigui aquesta coincidència, contra més dels punts bàsics del programa ideològic comparteixin els partits, menys en joc veurà el ciutadà els seus interessos i, en conseqüència, menys interès tindrà en els afers públics. No per passotisme, per seguretat.
.

3 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Ens dius el següent, Ferran:

"Una democràcia on els ciutadans tinguin poca implicació en la vida política i, en conseqüència, una democràcia amb uns índex de participació molt baixos, és sens dubte una democràcia dèbil, entre altres coses, per poc representativa."

Un índex d'abstenció molt alt, degut a causes que porten a l'electorat a no implicar-s'hi políticament (per tantsemenfotisme o per càstig, compte!), no creus que també forma part del que en diem "joc" democràtic?.

És a dir, si volem anar més enllà de que els interessos dels ciutadans estiguin o no en joc, es redueix tot al fet de "participar" amb el vot?.

Estaràs d'acord amb mi (o no) en que l'estudi socio-polític del perquè la gent va o no a votar és molt subjectiu, per moltes enquestes que se'n puguin arribar a fer sobre les intencions de vot.

Només te'n volia fer esment arran de que estic copsant en l'ambient un cert aire resignat que no ens durà precisament a bon port. Abans ens estavellarem (políticament) contra els penyasegats de la indiferència.

Sens dubte que de totes les opcions polítiques respectables a les urnes, la de creuar-se de braços (potser) no és la millor, però també és una opció a estudiar dins de cada contexte electoral.

Salutacions cordials.

ferrancab ha dit...

Bé, el fet que les decisions les prenguin els polítics o, millor dit, el fet que els polítics siguin els que tenen el poder de legislar i, per tant, de regular en bona mesura la vida pública, em porta a considerar que com menys petita sigui la part de la població que es vegi representada pel seu Parlament, com menys gent hagi votat aquest Parlament, més dèbil serà la vinculació entre els ciutadans i la legislació que regula la seva vida social. Que l'abstenció sigui una opció personal respecte el joc democràtic, una opció acceptable diriem, no modifica en absolut el fet que sigui el Parlament, escollit entre aquells que sí que han anat a votar, qui tingui a les seves mans el poder polític. Siguin quines siguin les causes de l'abstenció, em sembla lícit afirmar que contra menys gent participi a les eleccions, menys representatiu serà el Parlament i, per això, més dèbil la democràcia.
Salutacions cordials, mestre!

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies per les teves explicacions, Ferran.

Encara tinc un dubte, però:

Coneixes l'hipotètic cas (plantejat en una novela de renom, crec) en que ningú va a votar en unes eleccions, com a gest de rebuig cap a la classe política que els governa?.

Redreçant la meva opinió des de la teva, segueixo creient que, tenint en compte que els escollits ho són per votació (de les llistes en parlem un altre dia), els que no voten també tenen les seves raons per no fer-ho, polítiques o no.

Per posar-te un exemple proper, m'ha anat de ben poc que en les properes eleccions municipals no anés a votar. Conec de massa prop els candidats, i què vols que et digui, Ferran! No se'n salva ni un!.

Sort n'he tingut que una candidatura independent de gent del poble ha agafat la força de la raó i som molts els que creiem que els hem de donar una oportunitat. M'explico on vull anar a parar?.

La meva abstenció hagués sigut llavors, i des del meu punt de vista personal, un vot de càstig i rebuig cap a una classe política municipal amb la que no em sento representat. I com va dir Wittgenstein, "del que no se'n pot parlar no se'n ha de dir res".

I d'aquí és on, per descomptat, apareix una democràcia dèbil.

Salutacions cordials.