31.3.07

A la Barçalona de Gaudí

Mereix congnac i puro, però aquí només hi ha Coca-Cola. Començant pel principi, que el periodista reserva a l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu: "Pescadito frito, fino y Jordi Labanda. Ésta es la Barcelona que a mí me gusta". Recordo un article del gran professor Colomer que posava al descobert el fangar en el que navegaven les declaracions de Joan Laporta. Bona dosi de surrealisme, Coca-Cola, Disney i el Barça són les tres primeres i més importants coses que Joan Laporta ensenyaria a uns extraterrestres si vinguessin a la Terra. El "per quins set sous?" és important quan s'estableix un ordre jeràrquic. I triar 3 coses per ensenyar als extraterrestres, com triar 3 coses per definir la Barcelona que a mí me gusta, és un exercici fonamentalment jerarquitzant. Al fangar les respostes són necessariament brutes. Coca-Cola, per exemple. Abans he dit que aquí no hi ha cognac, només Coca-Cola i ho he dit abans fins i tot de recordar l'article de Colomer. La manca de patrocinadors que a mi m'eximeix no se la pot permetre, per exemple, Laporta. Coca-Cola, ho diu un adicte, patrocina el Barça. I Laporta és President del Barça. Només la presència de Disney a la tria és recordatori de la condició d'inescrutable del víncle que uneix Laporta amb els extraterrestres i de la seva selecció. En Hereu tot és surrealisme. El per quins set sous? del Pescadito frito. O del Fino i de Jordi Labanda. Tot surrealisme a la Barcelona de Gaudí.
També al paràgraf fonamental. Hi ha el detall de les cometes que trobaran aquí: El presidente de la entidad organizadora, Francisco García Prieto, señaló que no está dispuesto "a renunciar a las subvenciones de las administraciones". El curiós és que l'interès estigui fora de les cometes, en l'estar dispuesto a. Només un estranyíssim traspàs de poder pot justificar que García Prieto declari no estar disposat a renunciar a res. Un traspàs que, efectivament, donés al senyor García Prieto el poder de decidir sobre aquestes subvencions al pescadito frito i el fino. Aquest no está dispuesto que mereix puro i cognac, perquè només amb un puro a la boca es pot decidir sobre les subvencions que es reben o no. Les declaracions de l'home del puro mostrant la Barcelona que a ell li agrada són un impecable inici, un autèntic principi d'ordre. Si això és el que li agrada a l'alcalde, García Prieto té, efectivament, la possibilitat de no estar disposat a renunciar. La Barçalona de Gaudí.
.