2.4.07

Jueus a la nació francesa

Per tal que el multiculturalisme sigui compatible amb una democràcia liberal no ha d'oblidar mai que els subjectes mereixedors de respecte són els ciutadans, els subjectes individuals, i no les cultures, col·lectivitats. El respecte que mereix l'individu i que fonamentem en una igualtat originaria no pot, per tant, extendre's a les comunitats culturals sense trencar aquest principi igualitarista que fonamenta la democràcia. Aquesta priorització de l'individu respecte al seu estrat social o el seu grupisme cultural ha de servir de recordatori a la nostra mirada als col·lectius. Alain Finkielkraut, jueu, filòsof i francès (i no necessariament en aquest ordre), assegurava al diari Haaretz: Les juifs de France n'ont d'avenir que si la France reste une nation ; il n'y a pas d'avenir possible pour les juifs dans une société multiculturelle, parce que le pouvoir des groupes antijuifs risque d'être plus important. Només si l'oposició que estableix entre nació i societat multicultural porta a Finikielkraut a considerar la societat multicultural com a no-democràtica o anti-democràtica (en el supòsit que aquests dos termes siguin efectivament diferents) es pot entendre la seva preocupació pel futur dels jueus. No entesos com a col·lectivitat sinó com a subjectes individuals. Diguem-ho suau, però el plural necessita desaparèixer per un moment quan parlem de democràcia. Per un moment, el moment fundacional, el moment de les eleccions on el sufragi universal és, a la vegada, individual i on, per tant, els jueus no es poden desplaçar en massa i com un sol poble a les urnes. Com a col·lectivitat els jueus no es poden veure amenaçats per una societat multicultural, perquè és precisament la multiculturalitat de la societat la que els respecta com a grup. El risc de desaparèixer com a individus, risc aquest sí assimilable a l'orígen del titular i les nostres pors, és real si el multiculturalisme obvia el seu ordenament moral acceptable i es llança a valorar com a iguals nazis i jueus en consideració al seu caràcter compartit de col·lectivitats enfrontades.
.

1 comentari:

Guillem Casas ha dit...

Tot i que la demoicràcia es basa, justament, en la col·lectivitat és ben cert que aquesta s'ha de trencar si el que fem és parlar de cultures. Serà difícil -és més, impossible- inculcar el sentiment de valorar la persona abans que el col·lectiu. Els éssers vulgars es senten débils davant d'una massa cultural i per això es creen els xocs entre cultures.

Un concepte genial, oi tant que sí, però difícil. La història va en contra nostra.