24.4.07

Judicis

També els judicis tenen els seus condicionants previs. Un d'aquests condicionants és la consideració sobre la viabilitat del propi judici i sobre el sentit dels seus possibles veredictes. Així és difícil considerar seriós o apropiat un judici a un infant per injúries al monarca. Contradint aquest principi es pressuposa una humanitat culpable o es planteja una societat igualment condemnada sense pensar si és possible una sentència d'aquestes característiques. A Culpa Organitzada, Hannah Arendt jutja la societat alemanya recordant les implicacions morals de la inacció, d'aquell sartrià si no trio ja he triat. Però crec que la metafísica no pot encendre la clau del gas. I aquest judici, aquest autèntic i terrible veredicte que, precisament per la seva naturalesa conclusiva no hauria de poder-se prendre com a premisa bàsica del procés, acompanya la infantil humanització de la natura. És una humanització de conte però enlloc de les rates parla la terra. O plora, però tot molt humà, massa humà. I ara, ofesa i vexada, la terra es venja. Poques coses poden ser tant perilloses com la metàfora i l'ecologisme ha donat bona mostra d'això arribant a l'ús d'eufemismes com la reducció de la població humana per salvar la terra. Com si no fós l'home l'únic ens preocupat per l'ordenació atòmica de l'univers. Terra i societat comparteixen aquí una sobreinterpretació dels seus papers en aquest fantàstic teatre de l'onanisme lògic. Ni la societat pot ser culpable si les víctimes formen part del conjunt i, per tant, sense acabar-se devorant per la cua, ni la terra es pot venjar dels humans, simplement perquè a la terra no se la pot ofendre. Perquè l'únic valor que té la terra és el que nosaltres li donem per expansió del que ens donem a nosaltres mateixos, per una aparent generositat derivada d'aquell self-love de Hume. És cert que acostuma a ser molt fàcil donar les culpes sempre als altres, gairebé tant com ho és per aquells esclaus del seu sentiment de culpa assumir càrregs que no li corresponen, el que acostuma a ser molt difícil és donar les culpes als culpables. I encara ho és més quan ens saltem l'ordre lògic dels judicis.
.