18.4.07

En un país multicolor

A vegades dubto sobre la conveniència d'escriure obvietats. Sobre la necessitat del post d'ahir, per exemple. Sobre el destacar l'estupidesa de jutjar la física d'Einstein en clau moral i de fer-ho tornant d'Hiroshima. Però les escric quan el meu judici no em sembla únic. No escric, per exemple, que dos i dos fan quatre, però escric que no podem tenir por del coneixement i ho faig perquè, encara que em sembli increïble, crec que hi ha gent que té por del coneixement. El post d'ahir pretenia ser una introducció a aquest comentari d'un article de Raphaël Hadas-Lebel titulat Raza y republicanismo. En aquest article hi prima la lògica del retorn d'Hiroshima, el negar el coneixement per la por a les accions que aquest possibilita. I encara té un interessant afegit, el de la ja coneguda malinterpretació de la tripleta republicana.
No sólo las indicaciones raciales (blanco, negro, árabe, asiático) son muy imprecisas en un mundo en el que la mezcla de razas es algo común, sino que, además, como sostiene François Héran, director del Instituto Nacional de Estudios Demográficos de Francia, también es necesario demostrar que la diferencia significa desigualdad y que la desigualdad significa necesariamente discriminación.
Malgrat el terme raça sigui segurament poc adequat per referir-se als humans, no podem amagar la diferencia que hi ha entre el blanc i el negre i les conseqüències que aquesta pot tenir a la societat. I no precisament per culpa del genoma. Encara un altre malgrat. Malgrat les imprecisions que la barreja de races pugui introduir en el recompte, el problema no és extensiu a la conveniència de fer-lo. La discriminació no entén d'imprecisions cutànies. I després queda la caiguda de l'imperi i la seva tripleta atacant en aquest encadenament de falses conseqüències de François Héran. De la diferència a la desigualtat i de la desigualtat a la discriminació. On diferència i desigualtat no poden ser sinònims i desigualtat deu implicar una conseqüència jeràrquica, un judici de valor. I d'aquesta jerarquia a la discriminació. Però el procés que fa interessants les dades del possible reconte és precisament l'invers. Partim de la discriminació i d'aquí arribem a la constatació de l'obvietat; l'existència de la diferència. Perquè hi pugui haver discriminació racial o sexual hi ha d'haver previament diferenciació racial i sexual. Negar l'evident en defensa de la igualtat republicana és tenir aquest valor en molt baixa consideració. La igualtat no pot pretendre negar les diferències sinó apostar per que aquestes diferències no entrin en l'aberrant joc de conseqüències que pressuposa Héran com a inevitable.
.