1.5.07

Egoisme

Hi ha una mena de pessimisme antropològic molt extès segons el qual l'home és egoista per naturalesa i que només a través de l'educació ens podem desfer d'aquesta càrrega. Al darrera d'aquesta concepció hi ha, de ben segur, una excessiva escisió entre natura i cultura, un excessiu antropocentrisme segons el qual l'home és l'únic animal dotat de cultura (entenent cultura en un sentit ampli, que abarca tots els coneixements adquirits, que no tenen el seu orígen en el seu genoma) i que, per tant, és l'únic capaç de desvincular els seus actes de les lleis causals que regeixen el món natural. D'orígen cristiana i atravessant una filosofia aparentment secularitzada com la de Kant, aquest pensament porta a un rebuig del món natural i una excessiva confiança en el poder guaridor de la cultura. D'aquí, per exemple, aquell humanisme que comentàvem l'altre dia; L'exposició La Música i el III Reich és un bon atac contra la il·lusió que al nazisme, com ara a l'islamisme radical, se'l podia combatre bombardejant-lo amb llibres de Shakespeare. I si descartem aquest humanisme per excessivament ilús, des del pessimisme antropològic que anunciàvem només és defensable una única certesa, la de que l'humà és egoista per naturalesa i sense remei. Així, mort el pes de la cultura com a agent domesticador de l'home, l'egoisme essencial de l'home es defensa sovint per extensió del seu pressuposat egoisme natural que podem relacionar, per exemple, amb el famós llibre del Gen egoísta de Dawkins. Aquesta vinculació serveix només per destacar l'efecte destructor del boomerang. Si Dawkins juga amb l'adjectiu és per facilitar la narració literària. Per això hi ha una prèvia metaforització de la base nitrogenada i l'àcid deshoxiribonuclèic i s'explica el relat com si aquests fóssin humanets. L'egoisme genètic comparteix orígen amb els contes dels Germans Grimm i Christian Andersen. Sense oblidar que el fonament ètic d'aquesta antropologia del pessimisme és també efecte de la literatura infantil; si el gen egoísta fos humà, seria dolent. Fonament ètic autodestructiu per efecte boomerang.
.

1 comentari:

pelblocgros ha dit...

No cal anar d'un extrem a l'altre... la cultura certament no vacuna contra l'egoisme (entès suposo com a representació de qualsevol forma de maldat) però sí que modifica substancialment el comportament. No podem confiar que tingui poder guaridor, però és el millor analgèsic...

I d'altra banda, l'egoisme del gen és certament una metàfora, essent part de la cultura que dèiem. És curiós que sent una metàfora antropomorfitzadora el que fa és desplaçar el centre d'atenció, dels organismes complexos que ens creiem importants a una "mera" molècula complicada.