30.4.07

Coses de bascos

La distància que separa el nacionalisme democràtic del terrorisme s'ha de posar de manifest en els seus respectius èxits. És tan simple com que els èxits d'Eta no poden ser mai èxits del nacionalisme. I entre els més importants d'aquests èxits, molt més important encara que la mort per monopoli a la que semblen aspirar els terroristes, és l'establiment d'un vedat privat de caça al País Basc. També en les protestes contra la guerra d'Iraq es recordava el caràcter inalienable dels drets del caçador sota l'eufemisme de sobirania nacional. I, seguint amb un paral·lelisme procurarem frenar a temps, també a Iraq era evident la conveniència de relativitzar el dret del caçador. D'aquí la importància de les famoses armes de destrucció massiva, perquè l'autodefensa és sempre un principi a considerar davant el canó d'una arma de foc. En el terreny de les idees, que és el dels que només ens taquem les mans amb tinta, la no-intervenció per respecte a la sobirania del caçador es transmet amb la màxima del cosas de vascos que temps enrera portava a El País a justificar la conveniència de publicar un article de Gómez Pin recordant la seva condició d'extreballador de la pàtria basca. Torna el cosas de vascos quan ZP, segons informa La Vanguardia (28/4/07), no pisará Euskadi en la campaña del 27-M para no tener que hablar de Eta. No crec que hi pugui haver triomf més clar del terrorisme que el d'aconseguir limitar la paraula als seus accidents geogràfics. Ni que, tampoc en aquest cas, el pecat d'ingenuitat del Presidente pugui ser considerat com una notícia balsàmica.
.