20.4.07

Clémentine i el diable

Hi ha una contradicció que està salvant Sarkozy de les llufes que els opositors volen penjar-li. En una entrevista al diari Avui, Clémentine Autain, adjunta a l'alcalde de París i militant antiliberal i feminista, l'exposava d'aquesta manera: (...) Nicolas Sarkozy, que és summament perillós. És molt liberal i molt autoritari, o sigui que perdríem en el terreny socioeconòmic i en les llibertats públiques. No cal ser un apologeta de l'equidistància que el liberalisme presenta respecte dreta i esquerra per entendre que liberal i autoritari són termes radicalment oposats. Que jo emprengui aquí una defensa de l'economia liberal seria una ofensa al meu accentuat, al meu extremadament accentuat sentit del ridícul. Ja tenen Sala i Martín i ni això és un joc de collage ni estic per fer de lloro. Però em preocupa la confusió del liberalisme i l'autoritarisme com em preocupa que a casa nostra sigui la dreta la que més còmode se sent definint-se com a liberal. Recorda la vella associació de Nietzsche amb el nazsime que, simplificant, acostumo a matar amb una cita del filòsof: En verdad, éste es mi consejo: ¡Alejaos de mí y guardaos de Zaratustra! Y aun mejor: ¡Avergonzaos de él! Tal vez os ha engañado. La vergonya immunitza el seguidor de Zaratustra del virus del feixisme. No és per fer un favor a Clémentine, però cal reconèixer que allargar la frase és un encert. És absolutament fals, per contradictori, que es pugui ser molt liberal i molt autoritari, però amb l'o sigui i l'estigma que arrossega s'estalvia el ridícul. Sarkozy podria, efectivament, ser liberal en el terreny econòmic i autoritari en el social i, per tant, quedar situat a la dreta. Aquest pas és suficient per assegurar que hi perdríem sempre. Perquè, és important recordar-ho, el dimoni és de dretes.
.

1 comentari:

bacus ha dit...

Aquí s'aplica la paraula liberal de manera inadequada i despectiva. Si resumint un liberal creu en els drets individuals per sobre dels col·lectius i un nacionalista els col·lectius (nació) sobre els individuals.
Sarkozy amb el ministeri de la identitat està en contra del liberalisme. Aquesta gent segurament tb “acusarà” de liberal a Aznar o Bush, per ells liberal és només la part economia no la moral.
Penso que els liberals (complets) són minoria a tot el món a UK són el 3er partit a Alemanya el 3er o el 4rt a USA no tenen representació i dir-li liberal a una persona és acusar-lo quasi de roig ja que un partit liberal no te una única moral, totes són valides i en canvi un partit conservador el que és Sarkozy és una única moral, frança, la família i la religió.
Si miressim els liberals només en l'aspecte econòmic, la major part dels partits d'esquerres europeus són liberals.