16.3.07

Traumes i patriotes

Traumes
.
Potser la perversió és meva, com Arturo Canalda descafeinat i amb sacarina, però la veig aparèixer al final d'aquest Juanjo; En esta misma línea de sensatez, de normalidad, de sentido común, nosotros abogaríamos por la puesta en marcha de una comisión parlamentaria que averiguara de una vez por todas quién es ahora el verdadero brazo político de ETA. No es fácil, claro, de ahí la necesidad de investigarlo. Pero quizá si lográramos descubrir a quién benefician sus crímenes, quién necesita de forma desesperada que los asesinos actúen, qué partido político hace caja cada vez que la organización criminal se convierte en noticia, hallaríamos la respuesta. Blanco y en botella (incluso en Botella), leche. Ell no es mulla, potser de leche, però la perversió hi és i la meva es diu PP. La conclusió que se m'apareix és aquesta: el PP és el verdadero brazo político de ETA. I és important recordar que és meva perquè Millás això no ho diu i, per tant, tants lectors tants barrets i cada lector amb els seus traumes. Suposo que el primer pas per guarir-se és acceptar el problema. El problema, en aquest cas, d'arribar a pensar que els senyors del PP prefereixen morir a seguir a la oposició.
.
Patriotes i nacionalistes
.
Disculpin l'egocentrisme però torno al comentari que vaig fer temps enrera al blog Filosofía Digital i que vaig publicar aquí mateix fa dos dies. D'aquest article de Montserrat Saborit al Singular Digital se'n pot extreure una possible diferenciació entre els termes nacionalista i patriota que al comentari reconeixia no saber establir. Discutible com tot, però interessant de considerar en vistes al debat proposat. Saborit explica la diferenciació que l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa estableix entre nacionalista i patriota definint així el nacionalista; qui defensa que s’ha de donar suport a la nació fins i tot quan el govern pren una decisió equivocada i afegeix la importància que és dóna als avantpassats i a la identitat nacional. El patriotisme queda reduït al que en diu raons pràctiques per estimar el país. Aquí no som utilitaristes però per eliminació, i posats a triar entre patriotes i nacionalistes segons aquesta consideració, diuen que som patriotes. Perquè estimem, però tan idiotes no som.
.

1 comentari:

el llibreter ha dit...

A Nacionalisme banal hi ha tot un capítol dedicat a les recerques que s'havien fet fins a la primera edició del llibre a propòsit d'aquesta distinció entre nacionalisme i patriotisme. Les conclusions de Michael Billig, l'autor, és que els esforços dedicats a establir aquesta distinció són una altra mostra del nacionalisme banal que no gosa reconéixer el seu nom. Els context és els Estats Units d'Amèrica, on l'abús d'himnes i banderes és la cosa més habitual del món i d'on irradia aquesta simulació que consisteix a transferir uns aspectes tradicionalment positius del nacionalisme al patriotisme.

Un cop més, la llengua fa la cosa.

Salutaciosn cordials.