6.3.07

A strait street

És certament ben poca cosa, però si se'm permetés, faria una confessió: les "poques coses" cada dia m'apassionen i m'agraden més. Estic tan fatigat de constatar que darrera de les "grans coses" no hi ha absolutament res, que tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les seves dimensions externes.
.
Josep Pla. El carrer estret
Ara queda determinar quines són les petites i les grans coses. El Barça, per exemple. És una gran cosa darrera la qual no hi ha absolutament res? O bé una petita cosa que cada dia ens apassiona i agrada més?
.

2 comentaris:

Alba ha dit...

El Barça és un debat a mitja tarda,
un crit d'eufòria,
els nervis a flor de pell..

El Barça és una esperança,
un sentiment, una identitat..
una mirada empàtica amb el veí..

El Barça és una estona amb els amics, una abraçada per cada gol, unes cerveses a sobre la taula..

El Barça pot ser una de les petites coses que t'alegren el dia tot xerrant..

.. o pot ser una empresa, un joc d'interessos o un xucla-cervells.


Personalment prefereixo assaborir les bones coses de la vida.

Una abraçada stoniana.. 'cause you can't always get what you want ;)

Alba*

Pedra Lletraferida ha dit...

Em permeto, eixa nit, de fer-li una recomanació al Mestre, de bon rotllo.
Oblidi's de donar-li la més minça de les importàncies a "fets" anomenats "Barça", perquè com diuen per la Itàlia, "gira, il mondo gira".
Ja fa uns anys que per sort, passo el temps dedicat a coses més petites, i per descomptat, més importants.
Gairebé com Josep Plà, "tendeixo gairebé inconscientment a valorar les coses amb un criteri contrari a les seves dimensions externes".

Salutacions cordials!