10.3.07

"Parece que fomenta el turismo sexual"

El pes buscat és sempre el de les raons. I aquí les declaracions del defensor del menor, Arturo Canalda: Es una imagen dura, con niñas muy pequeñas escogidas cuidadosamente por sus rasgos con la intención de llamar la atención. Parece que fomenta el turismo sexual. No se puede tolerar. Que la intenció de l'anunci sigui cridar l'atenció! I el parece que com a parece només pot ser personal. Com el que de dur pugui tenir el somriure de dues nenes orientals. A mi me parece hauria de dir el lladre. I extreure d'un a mi me parece un categòric no se puede tolerar és fonament del totalitarisme. No dic que el defensor del menor sigui totalitarista, dic que lamentablement les seves raons no ens permeten afirmar tampoc lo contrari. Con este anuncio, Armani está lanzando un doble mensaje: por un lado provoca confusión en los adultos, que quedan impactados, y por otro, confunde a los niños, que no perciben que se les esté anunciando ropa. Es innecesaria, podrían haber recurrido a niños jugando y vestidos con otras prendas. Dos missatges; el govern ha de protegir els adults de la confusió i els anuncis de roba infantil s'adrecen al nens. Dues mentides, espero. La primera l'espero per demòcrata. La segona perquè hi ha diferència entre el comprador i el consumidor, diferència que en aquest cas es posa de manifest davant l'obvietat de que no són els nens de 5 anys els que compren la seva roba i que serveix per orientar moltes campanyes publicitaries, com les de roba interior. De l'home que no tindras als calçotets del teu marit. I després la lliçó moral. Un "mira, así se hace": podrían haber recurrido a niños jugando y vestidos con otras prendas. Podrian que només dissimula l'hipocresia. No és un podrían, es un deberían. Eccolo: No se puede permitir. Igual que pasó con la publicidad de Dolce&Gabbana, que daba una imagen que podía aludir a la violencia de género, hay que dejar constancia de que Armani no puede usar este tipo de imágenes. Altre cop el terrible salt; del no quiero al no debo i del no debo al no debes. I tot ve d'aquest parece, d'aquest vergonyós me parece.
.

5 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Des que he llegit la notícia, estic dubtant de la salut mental d'aquest suposat defensor.

Gregorio Luri ha dit...

Continuo donant voltes a aquesta història: crec que jo no deixaria els meus fills petits a cura d'una persona amb una imaginació tan morbosa com la d'aquest defensor de menors.

Pedra Lletraferida ha dit...

Ho vaig sentir a dir ahir pel carrer, i és una veritat com un temple grec: "El carrer és el frenopàtic més gran del món". I crec que ja s'han obert les "opos" per tal d'escollir-ne el seu cap... :(

Raül Alcón ha dit...

Sublim reflexió.

SEXOLOGO ha dit...

Hablo sobre el tema un mi pág: http://sexoconsultas.blogspot.com/