25.3.07

Les llagostes

La referència racial és llicència de la premsa esportiva. Forma part de l'extens vocabulari que comparteixen en exclusiva el periodisme esportiu i la seva font; la crònica de guerra, malgrat el reporter d'entre bombes hagi de ser necessariament més curós amb aquestes coses perquè podria mentir. Recordar les particularitats d'aquesta secció del diari és segurament un excés de paternalisme dels que només es pot permetre qui té la seguretat de gaudir del privilegi del poder però la informació és poder. Així informa que carrerón no és un terme admès per la RAE. No per res, per contextualitzar, perquè això són els esports i no hi ha més autoritat que la musa del periodista. Tot literatura, tot metàfora: El único sonido audible eran los corazones taquicárdicos. Tot mentida. Per gran satisfacció dels fidels lectors de Freud, Schopenhauer i diaris esportius; tot representació. Aquest és l'àmbit de l'esport i la seva condemna en el camp de la defensa teòrica. Hi ha 22 paios amb calça curta darrera una pilota, un home que puja a un cotxe i fa voltes a un circuit tancat i fins i tot qui es posa davant un toro intenant que la seva sang no s'uneixi a la de la bèstia camí de la bugaderia. No hi ha defensa teòrica possible perquè la raó no ho abasta tot. Woody Allen ho explica tot a la famosa escena de les llagostes a Annie Hall. Alvi Singer i Annie Hall són a la cuina i les llagostes que havien pensat cruspir-se corren ara per la casa. Només el que uneix la parella en aquella cuina fa impensable qualificar aquella escena de ridícula. Quan l'escena es repeteix i una model ocupa el lloc d'Annie una certa dosis de ridícul envolta la figura de l'adorable Alvi. Amb els paios en calçotets passa igual; les llagostes hi són sempre i són sempre per terra, però només el que ens uneix davant aquella deliciosa menja enfrontada a l'abisme de l'olla bullent explica el sentit en el que que l'esport com el titular, sempre impresentable, ens remou l'estómac.
.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Crec que el terme raça no s'utilitza en el sentit clàssic sinó com a sinònim de caràcter. Que el terme hagi evolucionat cap aquí ja és un altre tema. Per una altra part l'atracció d'aquests espectacles massius no és només degut al típic i tòpic pa i circ, sinó que també expressen uns valors que poden arribar a ser admirables, i només en el camp dels esports, com l'esperit de sacrifici, la superació personal, etc. Per últim a la mateixa Annie Hall hi ha una escena on Woody Allen esta en una festa de gent "intel·lectual" i a ell se'l pot sol en una habitació veien basquet i exaltant aquest esport físic per sobre d'un cert intel·lectualisme.