28.3.07

Get off of my cloud

Hi ha hagut una primera retallada (de l'Estatut) i si hi ha una segona retallada evidentment això no ho podrem tolerar i, per tant, no quedarà un altre remei que consultar democràticament el poble de Catalunya (declaracions de Joan Ridao al Minoria Absoluta de Rac1, dimarts 27-03-07). El tolerar és un verb d'alçada i potser per això és lògic que estigui en boca d'ERC. Esquerra Republicana és el partit que de més amunt sembla mirar la política catalana i sovint cau en el parany d'oblidar la distància que el separa d'aquesta nostra pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Pàtria on els que es creuen autèntics representants de Catalunya a la terra no tenen, precisament, el poder de tolerar. Evidentment, si ERC no pot tolerar cap retallada és perquè oblida que tolerar no entra dins de les seves possibilitats. Li queda la famosa rabiola, aquesta ridícula estupidesa que fem tots quan la realitat ens gira la cara d'una cleca, quan la realitat no és la que volem i comencem a ser conscients que no serà ni pot ser la que haviem somiat. Quan plorem desconsolats perquè ens han baixat del núvol però, sobretot, perquè prenem consciència que aquesta flonja comoditat no depèn de nosaltres i que aquesta és la nostra més gran debilitat. Remarcar el caràcter democràtic d'una consulta impossible només és una manera de dissimular el caràcter real (altre cop la puta realitat, senyories) d'aquesta consulta; la seva impossibilitat. Que Ridao digui en la mateixa entrevista que el dret a l'autodeterminació és absolutament democràtic no justifica l'oblit de que la democràcia es fonamenta, entre altres poques coses, en l'imperi de la llei i que la llei està per sobre dels humors dels polítics i de les seves ocurrències de calçotada. I si aquest és l'ordre a seguir, si primer cal canviar les regles del joc i després cuinar una realpolitik amb romesco, fer Montilla President de la Generalitat no sembla el millor camí per retornar-nos a les alçades de les que, diuen, vénen i venim.
.

2 comentaris:

pelblocgros ha dit...

No deixa de ser sorprenent.
Efectivament, ERC no pot tolerar res. D'altra banda, hi ha una bona colla de gent, partidaris d'ERC, de CiU, del PSC, etcètera, que van votar que sí a l'estatut aquest. I que toleraran tranquil·lament tot el que li pugui passar al pobre paper.
Jo ho trobo sorprenent, vaja. Si tots els que van votar que sí sortissin al carrer per exigir (un altre verb que sol utilitzar qui no el pot executar) que s'apliqui, em sembla que ho aconseguirien.

pelblocgros ha dit...

Hi torno per dir que això de la democràcia no ens ho hem cregut prou.

Si una dotzena curta de senyors jutges decideixen que el vestit que ens hem fet tenia les mànigues massa llargues i ens les retallen, què farem? Doncs començant pels polítics que ens representen: cridar ben fort que tenim els braços molt llargs, ficar-los dins el vestit curt, i després callar i anar a treballar.

Per què? Doncs perquè els braços els tenim curts, i no només els braços.

Siguem realistes: per què no es fa, el referèndum? Perquè la llei no ho permet? Sí, però també perquè si es fes guanyaria el no. Quants vots té, el nostre partit independentista?

Si la gent volgués la independència de debò, els partits la reclamarien. Amb tots els defectes, això que tenim ho és, una democràcia. I tenim els polítics mediocres que tenim perquè tots plegats som força mediocres.