9.3.07

Els moments de la llibertat

Sota el titular, el show. Científicos alemanes consiguen conocer las intenciones de las personas antes de que sean realizadas. En un laboratorio alemán saben lo que vas a hacer incluso antes de que lo pienses. No es ciencia ficción, ni una película al estilo Minority Report, es una realidad conseguida mediante un escáner cerebral. No es la primera vez que se consigue "ver" los pensamientos de una persona pero sí que se logra detectar las decisiones de alguien antes de que las tome. L'afirmació de que es poden detectar les decisions d'algú abans de que les prengui és falsa sempre que no vagi acompanyada de, com a mínim, una indubtable afirmació del determinisme. Una legitimació que hauria de trobar suport definitiu a la màxima de que, donades unes determinades condicions, només hi ha una actuació possible i que, per tant, faria acceptable així una apriorística deducció dels efectes del simple coneixement de les causes, una deducció, per tant, que acabaria definitivament amb qualsevol possibilitat de defensar la llibertat humana. El problema no és la ciència, no pot ser la ciència si volem ser raonables. El problema és el fer dir a la ciència allò que la ciència no diu. I el que diu i no diu la ciència ho delimita el propi titular, a l'estil Ser. No és el mateix conèixer les intencions de les persones abans de que aquestes intencions es converteixin en acte, abans que aquestes perdin el seu caràcter de potencialitat, que conèixer allò que lògicament estem impossibilitats a conèixer, les intencions que encara no són ni tansols intencions. Possibilitat aquesta, per ara, només pensable desde Hollywood i els seus salts en el temps. Una qüestió que planteja la ciència i no el periodista és la possibilitat de parlar, crec que per primera vegada, dels moments de la llibertat. O sigui, de determinar un moment i un lloc, un temps i un espai (dins el cervell mateix), on el pas de voluntat a fet, de potència a acte o de decisió a actuació, sigui irreversible, definitiu. És aquí on hi hauria el pes del debat ètic, en la possibilitat de justificar una condemna per un acte encara no comès però ja inevitable.
.