19.3.07

Del sado al socialisme

Al primer cas la condemna només pot ser estètica, però hi és. L'embaixador d'Israel a Ecuador va ser "Hallado ebrio, desnudo y con objetos sadomasoquistas". El judici és estètic perquè el troben, no perquè hi sigui. Ser-hi només com a condició necessaria, però mai suficient per deixar de ser embaixador. L'hallado és el que el condemna a un clar not in my name. En el seu faci el que li roti. I l'hallado és també orígen del segon judici, el judici Barbeta. Ho sap Montilla que, entrevistat a Rac1, negava l'existència de tal verb al reduir al conflicte a una conversa personal. Te voy a joder, díjole él a ella fusta en mano. Coses de periodistes, de colegues, afirmava Zaragoza davant la senyora Terribas i, per extensió, davant nostre. Obviant l'hallado, segurament conscient que l'hallado és causa del judici. Te voy a joder, díjole él a ella fusta en mano, en mitad de la Gran Vía. Aquí l'hallado, aquí l'article de Barbeta, home que ens té poc acostumats als seus afers de llit. Israel, país poc preocupat per l'estètica quan en joc hi té la supervivència, ha actuat. Not in my name. En el seu foti el que li roti. Ha actuat perquè hi havia un hallado que despullava un Israel begut i disposat a la festa sadomasoquista. Lògic not in my name. I hallado és ara Antoni Bolaño, per desig exprés d'ella, atemorida per el que li deien fusta en mano. Si no hi hagués por, si no hi hagués poder, no hi hauria ètica. Bolaño diria, Barbeta callaria i escriuria. Però hi ha poder i el poder no només hi suma la por, sinó l'ètica. A diferència del begut del sado, aquí hi ha ètica a més de l'estètica. Sigui per una o per altra, els murs no valen perquè la fusta ja s'ha vist, perquè ella ha cridat que no.
.