24.3.07

De l'amor a les bèsties

Només el plural m'impedeix declarar-me amant dels animals. Un pot estimar el seu gos o uns quants gossos com pot estimar una noia o unes quantes noies, però no pot estimar tots els cannis lupus o tots els éssers humans sense haver de renunciar al fonament de tot amor, el que Hume anomena el self-love. El cas de l'ós és paradigmàtic perquè només al blanc osset polar podem declarar amor, només en singular (of course!) i, encara més, només en alguns dels seus moments; fins que la primavera li porti les urpes. L'amor a la humanitat que declara l'humanista només es pot acceptar entenent que no és l'amor a allò que l'home és sinó a allò que l'home pot (Valéry), un amor que més aviat és a ningú que a tots. Només en singular estimem a les bèsties, com només en singular estimem les princeses o les putes. Ara estava sol. La nit queia sobre el llac, i la meva soledat era definitiva. El Fox no reviuria, ni ell ni cap altre gos amb el mateix capital genètic. S'havia enfonsat en l'anorreament íntegre cap al qual em dirigia al meu torn. Ara sabia amb certesa que havia conegut l'amor, atès que coneixia el sofriment. Només així.
.
De l'amor a les bèsties.
.
El Bandoler:
.
Era el segle XIX,
amb el nom d'en Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom en "La Pera".
.
Li agradava la sang,
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
pietat, pietat.
.
"No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!-
Reseu l'últim "Crec en Déu".
- Pietat, pietat.
.
"L'endemà,
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà:
pietat, pietat.
.
Però, Joan Serra,
avui t'ha mancat la sort,
dos soldats t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí
veu la forca preparada,
en "La Pera" dóna un crit,
és l'última pregària."
.
Quan jo sigui ben mort
i penjat de l'alta forca
i defalleixi mon cor
i m'aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme
i que dos ciris tinguin flama."
.
Ningú no ho va fer...
.