1.2.07

Tribuna Catalana contra la objectivitat

Cap debat sobre la relació de l'objectivitat i el periodisme pot posar en dubte l'existència de l'objectivitat mateixa. On hi ha objecte hi ha objectivitat possible. I d'objecte n'hi ha. El debat torna per tant a l'esfera que defensava Hannah Arendt, la de la no existe libertad de opinión si no se sabe mantener la diferencia entre hechos y opiniones. La libertad de opinión son discursos distintos sobre un mismo relato, no una infinidad de relatos sobre un mismo hecho." (Alain Finkielkraut, El País, 18 de diciembre del 2005). També en el periodisme el principal posicionament que es prèn és el de fer les coses bé o malament. I el mal periodisme, com la mala filosofia, història o simplement el mal diàleg posa la militància per sobre de la veritat. Un exemple; les declaracions de la diputada del PP i ex - jutgessa (!) Montserrat Nebrera, en les quals, entre d'altres coses expressava la seva nostàlgia envers la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policia, a la vegada que desqualificava la professionalitat i eficàcia dels mossos d'esquadra. Les seves declaracions recorden postures pròpies de l'extrema dreta en instrumentalitzar la seguretat ciutadana, alhora que intenta –sense l'èxit que desitjava- llençar una càrrega de profunditat contra una de les manifestacions més visibles de l'autogovern de Catalunya. Hi ha exclamació però no hi ha cometes enlloc. No cal dir que no em sembla irrellevant. L'exclamació és l'opinió, la subjectivitat, la causa o la militància. La metafísica, en definitiva. Allò que ha de venir després, justament, de la física, de l'objecte. Però no hi ha objecte i sense objecte qualsevol metafísica és mística, religió i, a la fi, mentida. Però ho deiem abans, l'objecte existeix, hi poden haver cometes, hi poden posar les declaracions de Nebreda, hi pot haver objectivitat i opinió de la mateixa manera que hi ha física i metafísica. I com que això val tant pel periodisme com pel nacionalisme, val especialment per Tribuna Catalana.
.