24.2.07

records entre llençols rosa pàl·lid (secrets)

Un relat preciós de la Nirveta:
.
I, de sobte va sentir l’impuls de mirar-la i es va girar.. tenia 17 anys i acabava de fer l’amor per primera vegada. Pell bruna i brillant que contrastava amb la seva, marcada pel pas del temps. Ella mai s’havia divertit tant. Ell mai havia estimat tant, ni tant sols a la seva dona. Feia temps que vivien en aquella bombolla, refugiats de la realitat. Feia temps que aprenien l’un de l’altre. Ell la protegia de l’exterior, entre els seus braços. Ella el protegia de l’envelliment, entre les seves cames. Només existien ells dos i la llum tènue del capvespre que els acaronava el cos nu. Experiència i puresa es barrejaven entre carícies, gemecs i abraçades eternes. Ella esclatava a riure quan ell, amb les seves mans aspres, escrivia promeses a les seves cuixes. Ell es desfeia de felicitat quan se sentia observat per aquells ulls que desprenien la màgia de mil estrelles. Junts eren capaços de viatjar a mil i un indrets, embolcallats amb els llençols de to rosa pàl·lid que recordaven els llavis d’ella.
.
I, de sobte, un petó fugaç i la fredor inundava el costat dret del llit. I l’alba els sorprenia: a ell dins del Mercedes, corrent cap al despatx; a ella, perduda entre il·lusions i desitjos, abraçant el coixí.
.
I, de sobte, dues vides, dos móns, dos estranys.. i un secret.
.
Publicat a Relats en Català.
.

7 comentaris:

^eMMa^ ha dit...

simplement preciós

Anònim ha dit...

Gara-gara

Nausicaa ha dit...

Molt bo, Nirveta! M'ha encantat! Espero poder llegir-te'n més!
Una abraçada!

ferrancab ha dit...

Anònim, alguns d'això en diuen amistat.

Alba ha dit...

Amistat, gara-gara.. diga-li com vulguis però és el que hi ha :D!

..i quina gràcia que me l'hagis penjat aquí! tot un honor!

Una abraçada!

Pau_sabadell ha dit...

Xatos, ja heu llegit el ferotge article d'en Marçal, que desautoritza brutalment aquest protoperiodista d'en Sostres?

ferrancab ha dit...

Pau,
en Sostres no necessita que ningú el desautoritzi i menys amb aquesta pretesa brutalitat que no ho és només en la forma sinó també en el fons. No ho necessita perquè amb en Sostres es poden tenir moltes discrepàncies, moltes cabrejades fins i tot, però el problema que no es pot tenir amb ell és d'autoritat. Simplement perquè el Sostres d'autoritat no en té. O vaja, per ser més clars, en Sostres no té més autoritat que la que els seus lectors estiguem disposats a donar-li, així que tot esforç de retòrica i tota exhibició protoargumental que en Marçal cregui necessari fer se soluciona molt més fàcilment deixant de llegir-lo.
Salut
PD: a tu en Marçal et paga un sou per aquesta feinada o ho fas per amor a l'artista?