14.2.07

Què mira l'home que mira?

Aquest és un comentari que he deixat a aquest lamentable post de l'Home que mira (Ramón Alcoberro). Copio el post sencer i el comentari a continuació:
Fa uns mesos un funcionari de l’intel·lecte que dóna classes de filosofia en una Universitat catalana i que malforma/desinforma però bàsicament espanyoforma d’una manera delirant, va publicar un llibre que presentava “idees” pintoresques (seria més coherent dir-ne tòpics), sobre homes, sobre màquines i sobre dolor animal. Ara Jesús Mosterín ha respost internàuticament les tesis del curiós personatge d’una manera prou lúcida. Mosterín és –¿cal dir-ho?– tan espanyolista com el seu oponent però com a mínim argumenta amb claredat i distinció quan es parla de drets dels animals. No li tinc cap especial simpatia per un munt de raons que ara no val la pena retreure, ni simpatitzo amb el seu materialisme una mica primitiu; però que a hores d’ara encara calgui recordar obvietats com les de Mosterín en aquest text ja indica prou l’enderreriment de la teoria moral al món ibèric.
La crítica la trobareu a: http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/resenas/ensayos/default.asp
Pot ser vostè tan sectari com per ni tansols citar el nom del filòsof de qui parla? I pot no sentir vergonya aliena d’escriure coses com aquestes? Com per exemple dir que Víctor Gómez Pin (que així es diu el filòsof de qui parla) “malforma/desinforma però bàsicament espanyoforma d’una manera delirant”? De què collons està parlant, senyor Alcoberro? Ha asistit vostè a alguna classe de Víctor Gómez Pin a la universitat per poder dir que desinforma però que bàsicament espanyoforma? Creu vostè que a les classes d’Història de la Filosofia, quan parla d’Aristòtil, Gómez Pin pot espanyolitzar? O és que potser hi ha un Aristòtil pels espanyols i un pels catalans? I creu vostè que quan fa classes d’Ontologia espanyoloforma? També tenim un Kant i un Einstein i un Descartes diferent al que tenen a la resta de l’Estat? I què dir de les seves classes de Pensament matemàtic! També hi ha diferents Pitàgores segons on s’expliqui? I vostè creu que als llibres de Víctor Gómez Pin es parla de política i s’espanyolitza? Però vostè n’ha llegit algún? I sincerament, dir que Gómez Pin escriu sobre tòpics em sembla un despropòsit per qualsevol que es prengui seriosament a ell mateix. Pot provar de rebatre els seus arguments com fa el mateix Mosterín (que, per cert, també espanyoloforma?) però aquest post fa una mica de llàstima venint d’algú com vostè, la veritat. I posats a ser sectari no sigui tan tou de perdonar a Mosterín per les seves idees polítiques només perquè resulti que estan d’acord amb defensar els drets dels animals! Sigui sectari fins a les útlimes conseqüències, senyor Alcoberro. Ja veurà que tampoc li serà tan difícil! Vostè pot amb això i molt més.
.
No és el to que he intentat mantenir en aquest blog i que crec que he de mantenir i per això demano perdó a l'hipotètic lector que em pugui tenir en prou consideració com per lamentar aquest canvi. No crec que es torni a repetir.
.

8 comentaris:

subal ha dit...

Tranquil senyor Ferrancab, és un to molt adequat. Contra l'estupidesa del senyor aquell que no m'en recordo.

Anònim ha dit...

No sé qui és aquest Gómez Pin però l'Alcoberro és el professor d'ètica més important que hi ha a Catalunya i aquest Gómez no pot ser gran cosa si en Mosterín el deixa com el deixa.

ferrancab ha dit...

Olé tus huevos senyor Anònim! Per saber qui és "aquest" Gómez podria llegir els seus llibres, per començar. És un esforç una mica més gran que el de creure cegament en l'Alcoberro o en Mosterín, però s'estalviara comentaris tan lamentables com aquest. Torno a dir que a Gómez Pin se'l pot rebatre, però se l'ha de rebatre amb arguments i no amb parides com aquestes. "No pot ser gran cosa si en Mosterín el deixa com el deixa"? Doncs bé, en Mosterín el deixa com el deixa perquè en Mosterín en aquest text no ataca a Gómez Pin sinó a un fantasma. I sí, aquest fantasma no és gran cosa, és cert.

Joseph T. ha dit...

Acabo de llegir la crítica i m'he quedat blanc. Redéu amb el Mosterín!
"La tesis de que el hombre no es un robot es trivialmente cierta." "lo que le daría patente de corso moral para maltratar y torturar a los animales" Quina barra. Li ha tocat que'l critiqués amb tant d'encert - alló de tallar la cua és com tallar la llengua.
No sè si t'has llegit l'últim del Mosterín, la Mente Humana. És un llibre excel.lant; casi no es pot imaginar que l'escrigui un lluitador contra el especisme.
L'alcoberro em pareix uns payassada tot ell; per a mí, un professor d'ètica no pot ser nacionalista, i menys fer aquestes esmenes a la totalitat de la península - "l’enderreriment de la teoria moral al món ibèric".

ferrancab ha dit...

Joseph,
jo crec que un professor d'ètic pot ser nacionalista. El que no pot ser, cap professor de filosofia, és sectari.

Darmstadi ha dit...

Amb tots els meus respectes, Ferrancab, però utilitzes la paraula sectari amb una facilitat que espanta. El senyor Alcoberro mostra la seva opinió, tu hi pots estar d'acord o en contra, però el que no pots fer és insultar-lo. I si creus que és ell el que ha insultat primer, no et fiquis al seu nivell.
Més enllà d'això, estic d'acord amb tu quant dius que un professor d'ètica pot ser nacionalista, però hi afegiria un petit canvi: "un professor d'ètica és nacionalista".
Cal desmentir d'una vegada el mite del no-nacionalisme que tant de moda s'ha posat últimament, una persona és nacionalista ho vulgui o no, és una cosa que ve intrínseca en l'home/dona actual, i les diferències de nacionalismes van segons el punt de vista que hom té de la societat, punt de vista que ve influït per molts factors (ambient, educació...).

Salut!

Darmstadi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Darmstadi ha dit...

Acabo de llegir el següent article, he pensat: Hauré de rectificar. Però quan l'he acabat he decidit refermar la meva opinió. Per molt que "disfressis la fera perquè sembli un gat gentil", segueix mossegant.
Per dir el mateix però amb frases més ben construïdes i amb menys faltes ortogràfiques edita l'article, no en facis un de nou.