20.2.07

On my way back home

Per parlar de la felicitat, Sèneca parlava de barques i onades. És el pes de l'ancòra el que determina la nostra felicitat. La capacitat d'aguantar malgrat les onades. El trobar el pes que faci suportable la insuportable lleugeresa de l'ésser. La felicitat és qüestió de pes, doncs. El pes que cal a Abraham per superar l'Anfaegtelse, l'angoixa, el pànic a l'abisme. I ja en l'Abraham de Kierkegaard el pes es manifesta com el pes de la tria, de l'execució o no de l'infanticidi, en l'acció. Perquè el pes de la tria no recau en el fet que sigui, en la seva condició de verb, acció. El pes de la tria recau en que és ella mateixa l'acció, que l'acció és la tria. D'aquí l'Anfaegtelse, d'aquí el pes que suporta l'ésser enfrontat a la seva insuportable lleugeresa, el pes que suporta a les seves espatlles l'home condemnat a la tria, condemnat a l'acció. Nous sommes condamnés a être libres. Nous sommes seuls, sans excuses. Perquè aquesta condemna implica la impossibilitat del no-triar. No es pot evitar la tria perquè si no trio ja he triat. I així hem de reconèixer també el pes de la renúnica i la condició de fictícia de la passivitat. També de renuncies es construeix l'home. Jo, per exemple, sóc també la renúncia a una vida de laboratori. Tens moltes oportunitats per posar-li les banyes a la teva dona, però només en tens una per ser-li fidel. Condamné, parce qu’il ne s’est pas créé lui-même, et par ailleurs cependant libre, parce qu’une foie jeté dans le monde, il est responsable de tout ce qu’il fait. I davant aquesta insuportable lleugeresa, davant aquesta condemna a la llibertat, davant d'aquesta condemna a l'acció, davant aquestes onades i d'aquesta Anfaegtelse, potser quan diem que la felicitat és el desig de repetir només estem dient una cosa com que la felicitat és saber que si un dia dius que te'n penedeixes estaràs mentint. I laughed and shook his hand, and made my way back home.
.

6 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Agustí: "Amor meus, pondus meus..."

Jo ha dit...

La felicitat no és desig, mai. M´encanta Kundera, n´he llegit tota l´obra, especialment "La immortalitat" però aquesta frase no és encertada. El desig és desig i prou, no té res que veure amb la felicitat que per començar es absència de desig, futur. La felicitat mai va cap enrere ni cap endavant. Es experiència present.

ferrancab ha dit...

Luri,
eccolo!
Jo,
quan dic "que la felicitat és saber que si un dia dius que te'n penedeixes estaràs mentint" vull expressar precisament aquesta actualitat de la felicitat. Feliços ho som en present, quan estem tan segurs de l'elecció que sabem que admetre qualsevol dubte és mentir.
Gràcies pels comentaris.

Jo ha dit...

Si no comento més sovint és per que estic d´acord amb tu, ni més ni menys.

Encara m´estic rient del vídeo de l´humorista anglesa sobre les llengües. Boníssim!!!!

Efectivament, la culpabilitat i el penediment són dos sentiments que l´entorn cultural ens imposa (i em d´abandonar quan abans millor)com eina de control social: moral restrictiva. La felicitat és llibertat plena, no aquesta llibertat banal d´avui dia, aparent en la forma però en el fons encobreix una incapacitat flagrant per la felicitat.

Pedra Lletraferida ha dit...

Sobre la felicitat, una mica més:

http://lapedraalatordera.blogspot.com/2007/02/sobre-la-felicitat.html

Salutacions cordials per a tothom!

Pedra Lletraferida ha dit...

"Hijo mío, la felicidad está hecha de pequeñas cosas: un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna...". Groucho Marx.

Ens llegim!... ;)