9.2.07

L'escepticisme d'Oleguer

Tenim problemes amb l'article d'Oleguer. El primer és de contingut. El perquè de referències a l'eutanasia quan parlem de Don Iñaki. És problemàtic sempre que recordem que hi ha una diferència, com a mínim una diferència fonamental, entre l'eutanasia i el suicidi; la intervenció de terceres persones. Que l'Estat pugui ser la tercera persona, la que serveixi per unir a Don Iñaki amb la mort, és insostenible des de qualsevol posició que no oblidi la sartriana condemna a la llibertat de l'home. Reconèixer la validesa de qualsevol judici implica aquesta assumpció de llibertat. Tenir present, en definitiva, que parlar de llibertat no és obviar les possibles causes de l'acció humana sinó recordar la potencial multiplicitat d'efectes que aquestes poden provocar. Lliure és de Juana, per tant i malgrat l'existència de causes de la seva decisió (com no?!), de fer vaga de fam. Malgrat aplaudeixi Rahola, no hi ha símil possible, no hi pot haver eutanasia pública. L'altre és de principi. És l'etern problema de l'escepticisme. Si no pressuposem que l'escèptic ho és per incapacitat de relacionar-se amb la realitat, si no pressuposem per tant que és el psicòleg qui l'ha de guarir, la superació de l'escepticisme passa inevitablement pel pes de les proves. No havent-hi possible ontologia de la divinitat hi ha necessariament el dubte sobre la seva existència. De la mateixa manera, d'una mateixa semblant, formalment semblant, hi ha escepticisme respecte el funcionament de la justícia. Superar aquest escepticisme no passa per un dogmatisme cec, no passa per acceptar qualsevol acció de la justícia per evitar els perills que dubtar de les propies institucions poden suposar, passa perquè les institucions aportin proves de pes. La superació del dubte sobre la imparcialitat de l'acció judicial no passa per tapar-se els ulls davant els crítics ni per creure cegament en la ceguera de la justícia, la superació del dubte passa, com sempre, per l'autèntic pes de les proves. Perquè siguin les accions dels jutges i no la fe dels fidels les que invalidin titulars com aquests: El Constitucional passarà a mans conservadores al juny (Avui, 7 de Febrer).
.
Parida curiosa: Aquest ja pot dir el que vulgui però Catalunya era espanyola abans fins i tot de que existís Espanya. Per què calles catalano? em deien. Collons perquè callo! Perquè tinc clar que hi ha coses que no es poden discutir.
.