5.2.07

Identitats

La guerra no és només el pare de totes les coses, sinó també el rei de totes les coses; els uns els mostra com a déus, els altres com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures. La guerra no és per tant guerra entre identitats sinó el seu procés de formació. Literalment, d'aquí venen els Estats; del front la frontera i de la frontera la identitat. Malgrat la globalització pugui esvair el vincle entre identitat i frontera, malgrat pugui arribar a acabar amb la frontera, no pot acabar amb el problema de la identitat. Problema que podem, 2500 anys després, seguir afrontant des del pensament de l'obscur perquè pensar segueix sent, diuen, heraclitejar. I heraclitejant ens apropem al debat sobre el Multiculturalisme que mantenen Charles Taylor i Jürgen Habermas. Si debat es planteja des del problema del reconeixement que diferents identitats culturals pugui plantejar a una societat liberal, és en la definició d'identitat on veiem el pes de la oposició entre els dos filòsofs. Taylor afirma que per identitat entenem qui som, d'on venim. Inmovilisme que ens recorda a la caricaturitzada filosofia de Parmènides i que s'oposa a la heraclidiana concepció de la identitat de Habermas com a intersubjectivament concebuda. D'aquesta manera el multiculturalisme de Habermas no necessita d'excepcions en la prioritat dels drets individuals que caracteritza a les societats liberals. Hi ha un reconeixement a posteriori de les identitats perquè és a posteriori que aquestes es creen. A posteriori de la societat mateixa i del també caricaturitzat (mr. Ànsar in mind) patriotisme constitucional. En constant conflicte, en constant guerra metafòrica i de metàfora es crea la identitat. També la d'Europa que, potser menystenint amb Taylor la constant reformació de la identitat, Steiner vincula amb massa insistència a noms de carrers, cafeteries i accidents geogràfics. A la "parmenidiana" inmovilitat. El procés de formació d'una identitat d'Europa és encara viu i Europa se segueix (o s'ha de seguir formant) en permanent guerra, kampf, pólemos, conflicte. Potser per això, per aquest constant refer-se de la identitat, em sembla més encertat el títol Infidel pel nou llibre d'Ayaan Hirsi Ali que l'espanyol Mi vida, mi libertad. Perquè la identitat Europea, com la d'Hirsi Ali, com qualsevol identitat afectada pel lógos heraclidi, s'ha de basar en la infidelitat, en la constant guerra contra qualsevol principi divinitzat, potser fins i tot el de la llibertat.
.

2 comentaris:

pelblocgros ha dit...

Però la identitat del riu no és, precisament, el que queda mentre l'aigua flueix?
Es va formant, i canviant, aquesta identitat?

ferrancab ha dit...

La qüestió no és la identitat del riu sinó la formació d'aquesta identitat. També el riu es crea polèmicament, també el riu, com tots, es forma en constant conflicte amb el seu entorn i el seu propi fluir.
Salut