2.2.07

Entre el científic i el xaman

Dinamitant les seves bases, Schopenhauer enfonsa l'elavorat sistema ètic del "chinès de Königsberg". Una filosofia pràtica, deia Kant, no ha d'indicar les raons d'allò que succeeix, sinó les lleis d'allò que ha de succeïr encara que no succeeixi mai. En oposició a Kant, declaro (declara Schopenhauer) el moralista i el filòsof en general han d'acontentar-se a explicar i interpretar el que es dóna, val a dir allò que realment és o s'esdevé, per arribar-ne a una comprensió. Crec que aquest mateix és l'abisme que separa el científic del xaman. Il Corriere della Sera ens avisa; Allarme clima, ecco il rapporto dell'OnuIl mare salirà di 18-59 cm entro il 2100. I acompanya el titular amb una significativa afirmació; Ma potrebbe andare anche peggio: «Livelli maggiori non vanno esclusi». No s'exclouen realitats més tràgiques però no es parla de la possibiltat inversa, ni com a hipòtesi. Rodney Brooks, director de l'MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory, explicava en una conferència al CCCB que el principal problema de les películes de ciència ficció de Hollywood on la robòtica hi té un paper principal no és el de condicionar la morfologia dels robots a la forma humana per poder ser interpretada per un actor, sinó que la presència del robot en qüestió sigui la única diferència substancial que es presenta amb el món actual. D'aquí la ficció, perquè l'evolució de la robòtica és absolutament indestriable de l'evolució de la societat humana. I de la hollywoodiana naturalesa del relat se segueix que en aquestes pel·lícules, com en els titulars del Corriere, no es contempli la possibilitat de nivells més baixos de catàstrofe. El que a Hollywood és virtut al Corriere és manca de rigor. Sobretot perquè les tendències mai es mantenen indefinidament quan depenen de l'acció humana. És aquell abisme que separa el científic del xaman i a la ciència de la infalibilitat. Només el xaman pot assegurar el que succeirà d'aquí 100 anys sense renunciar a la seva condició. El científic, en canvi, es veu limitat a estudiar allò que realment succeeix, per arribar-ne a una comprensió. I el periodista a informar del que ja ha passat i no del que passarà d'aquí 100 anys. Perquè des de Parmènides parlar del que no és no és parlar; és cosa de xamans.
.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

elavorat = elaborat
pràtica = pràctica
succeïr = succeir
películes = pel·lícules
infalibilitat = infal·libilitat

Tot un rècord! Vas millorant, criatura. Potser és millor que escriguis directament en italià.

ferrancab ha dit...

Ui, en italià és encara pitjor. Gràcies per l'esforç, criatura.

Enmig del camí ha dit...

És interessant,des del punt de vista estrictament científic, estudiar les lleis. Les lleis de les accions, encara que aquestes no passin mai. Saber l'aplicació de les lleis, què les regeixen, com podem interactuar amb elles, com les lleis formen sinèrgies entre elles i, per extrany que sembli, quan deixaran de donar-se totes les lleis.

No entenc de filosofia i la meva formació és estrictament científica i tecnologica però les lleis (en la majoria de ciències) no són fetes per explicar el què ja ha passat, sinó el què encara ha de passar.

Tot i que no volguem que passi, que això ja és una altra cosa.

ferrancab ha dit...

Enmig del camí,
diria que les lleis científiques es basen en el que ha passat per explicar el que ha de passar. Potser al post no m'he explicat bé, però això limita bastant les seves prediccions. A aquells fenòmens que es limiten a les relacions de causalitat, per exemple. El que volia dir, i el que dic fent referència a l'article de l'Oliver, és que les coses que depenen de l'acció humana no es limiten a aquesta relació causa-efecte i que, per tant, em sembla un error afirmar que d'aquí 100 anys el mar haurà pujat tants centímetres.
Gràcies pel comentari.