7.2.07

Ens queda el "gore"

L'article que acompanya la "decantació final" és igualment terrible. És per la puta, perdó, per la puta mania dèiem, de voler jugar amb les paraules. Són les paraules les que han de jugar amb nosaltres. Fins i tot en l'oceà dels teus ulls són les paraules les que juguen amb el poeta. Tota pretensió de jugar amb les paraules és exercici de circ. Su emparejamiento objetivo frente al actual Estado social y democrático de derecho denuncia su aparente enemistad radical, que ya no engaña a nadie, pues a los grupos políticos, como a las personas, hay que juzgarlos por lo que hacen y no por lo que dicen. Emparejamiento objetivo (?). Frente al actual Estado social, sic, y democrático, resic, aparente enemistad, requetesic, ya no engaña a nadie, requeteresic, grupos políticos, (!). Curiós efecte d'aquest joc d'infants és que el PP passi de lluitar per la presidència de l'Estat a lluitar contra l'Estat democràtic. O que l'enemistad entre víctima i botxí pugui ser aparent. Després hi ha el nadie, imprescindible com és el todos o el siempre i el nunca com sempre que no sabem ni el quants ni el quan i no ens podem permetre el luxe de creure que puguin ser un un i un ara, jo i aquí. I després hi ha la volta final que cataloga l'article a la secció gore; el grupos políticos que equipara definitivament el PP amb Eta. Com si la causa o els mètodes es poguéssin considerar els mateixos. Com si, recordem-ho, uns no fóssin els assassins dels altres. I bé, un cop hem equiparat víctima i boxtí, democràcia i feixisme, paraula i circ... ja no queda res. Perdó, queda el gore. Perquè el gore és com els escarabats, sobreviu a les pitjors catàstrofes imaginables.
.

3 comentaris:

Joseph T. ha dit...

Estic pensant com podria ser un emparellament subjectiu frente al actual Estado social, però, la veritat, no me'n surto.
A banda, el numeret del circ que més m'agrada és el del nadie. Ni David Copperfield en els seus millors temps va ser capaç de fer desapareixer 10 millons de persones en eixa facilitat.
Si t'equivoques, i l'autor no és un prestidigitador i ha pensat i escrit sincerament,o siga que està fent un descripció de la realitat, deuria cambiar de ofici ràpidament. Perque, si com creu , todos ya s'han adonat del caràcter antidemócratic del PP, o no treu ningún vot o veurem els tancs passejant per la Rambla i la Castellana. Aixó, que deuria cambiar de ofici; però no a futuroleg.

Pedra Lletraferida ha dit...

Precisament venia aquest matí de camí cap a la feina -quarts de 6, re-edició d'un programa d'anit de RAC1- quan, arran d'una opinió de l'Oleguer Presas (jugador del FC Barcelona) un contertulià deia que el que s'estava construïnt a la capital del país és un "Estat de Vellut", que no de "Dret". Crec que l'expressió és adient i digna d'estudi, si més no, per com sonen les darreres peces musicals en matèria política i judicial als mitjans informatius.
Ens llegim!

Pedro ha dit...

fatxa com l'Acebes.