3.2.07

De la República a Euskadi

Si la discusió democràtica ha de tenir un límit aquest no pot ser altre que la tautologia. No hi pot haver, diguem-ho així, discusió d'allò que només pot ser cert. Només de la tautologia n'hem d'esperar una majoria absoluta. Com un idiota, talment com un idiota, observava la reacció de quatre homínids de nacionalitat italiana en zel davant les paraules d'una noia. Hi havia hormones, hi havia de debò moltes hormones, però hi havia, com no pot deixar d'haver-hi mai, alguna cosa que transcendia les hormones. La hormona no era, i aquesta és la tragèdia, l'única causa d'una excitació evident davant la tautològica afirmació; ser d'esquerres no és ser comunista així com ser de dretes no és ser feixista. Sorpresos davant la necessitat de fer una afirmació d'aquesta naturalesa podem justificar-la en la poca representativitat de la mostra. Com si això, encara podent ser cert, pogués servir d'excusa! Que la tautologia no sigui objecte de discusió política no és injustificat, no ha de ser objecte de discusió pública perquè no pot ser objecte de discusió individual. Però estem a Itàlia. Jo estic a Itàlia, vaja. Però cal tenir present que Itàlia és el context. A Itàlia els quioscs ofereixen calendaris al més pur estil occidental, sexe i rock'n'roll, però hi ha, com no podia ser d'altra manera, certs particulturalismes. Hi ha a España, entre gent intel·ligent, la preocupació que els particularismes de Catalunya i Euskadi i els nacionalismes que se'n deriven, derivin en discursos feixistes. Discusions sobre el fonament empíric d'aquesta preocupació a banda, cal destacar la particularitat que en aquest terreny suposa Itàlia. La República ha assumit el nacionalisme feixista com a particularisme. Hi ha, al costat dels calendaris de sexe i rock'n'roll, calendaris de Mussolini i Mao. Peco de romàntic, però res que marqui el pas del temps pot considerar-se anecdòtic. Potser per això, quan em va interrogar sobre si els bascs eren comunistes o feixistes, el company no entenia la resposta. Ara els feixistes bascs es diuen comunistes.
.

1 comentari:

Gregorio Luri ha dit...

El principio de contradicció, Ferrancab, solament és aplicable als éssers en acte mentre són en acte; dels éssers en potència es predicable tant "a" com "no a". Doncs bé, la política és la potència en acte. Per això el seu element natural és l'opinió.
O ves a saber...