28.2.07

De centre a satèl·lit

Potser resulti falsa l'oposició entre raó i fe. Potser malgrat creiem que un diàleg entre raó i fe només té sentit si la fe plega, o potser precisament per això, perquè creiem que només davant la rendició de la fe el diàleg té sentit, potser perquè creiem en la inevitabilitat del plantejament racional que hi ha, no ja en cada discurs religiós per bèstia que sigui, sinó en cadascú de nosaltres per bèsties que poguem ser, potser per això del que es tracta és de distingir entre dos tipus de discurs racional. I potser es tracti d'evidenciar la importància de la diferència entre el discurs que s'admet coix i s'agrada caminant de tort i el discurs que, malgrat ser coix no s'hi vol veure. Necessariament coixos, cal dir. Perquè en tant que discurs és ja coix, o sigui, perquè no hi ha discurs definitiu, no hi ha obra final. Camins, no obres anunciava Heidegger. I camins d'entrebancs, camins de grans hòsties i grans capgiraments. De centre de l'univers a satèl·lit solar, per recordar només una gran hòstia i un gran capgirament. I d'hòstia en hòstia fem camí. És per això que tota filosofia que no s'exerciti en el massoquisme és filosofia mancada. No n'hi ha prou en matar al pare, al fill i l'esperit sant. No n'hi ha prou perquè manca el dolor en carn pròpia, manca el terror de l'incertesa i l'angoixa de la terrible condemna a la tria. Manca el conèixer l'abisme que suposa la sartriana condemna a la llibertat. El cagadubtes es pessiga.
.

1 comentari:

Pedra Lletraferida ha dit...

Posats a triar la "vía" metafísica, la filosofía no es tracta d'entre moltes altres coses, de fer "assaig i error" (amb les hòsties subsegüents que calgui i convingui)?.
Salutacions cordials i bon retorn!