21.2.07

Com el peix fora de l'aigua

Com sempre, volia tenir raó. Avui assegurava que la filosofia era una ciència i acceptava amb gran honestedat defensar aquesta afirmació fins les seves últimes conseqüències. Escoltant-lo amb l'admiració que sempre m'han despertat els que són capaços de morir per les més estúpides causes recordava a Heidegger quan diu que valorar la filosofia com a ciència és com valorar el peix per la seva capacitat de viure fora l'aigua. Doncs ell ho feia amb una insitència digna d'elogi i amb l'únic preu d'haver de redefinir el concepte de ciència. Fins les seves últimes conseqüències i aleshores sí; si tot és ciència la filosofia també ho ha de ser per força. Poc després llegia un article de Joan Costa-Font al Singular Digital on ens recordava unes paraules de Salvador Giner afirmant que l’èxit d’una societat es basa principalment en la qualitat i quantitat d’altruisme. No recordo què jutja Giner per l'èxit d'una societat però encara més interessant em semblaria recordar què entén per altruisme. Joan Costa-Font apunta una cosa interessant en aquesta frase: l’excés d’individualisme en les ambicions personals no porta a dedicar-se a coses que no donen per viure molt bé. La primera gran pregunta és sobre com hi pot haver un excés d'individualisme en les ambicions personals i després hi ha l'enorme càrrega d'aquest viure molt bé. Perquè és precisament d'això del que es tracta, de viure bé, molt bé o, en definitiva, de viure de la millor manera possible. I el principal problema de parlar d'altruisme i de coses que no donen per viure molt bé és oblidar que hi ha vida més enllà dels diners. Que també la més antropocèntrica de les lectures de Dawkins admet la possibilitat de parlar d'altruisme. Que com Schopenhauer recordava a Kant, la mateixa formulacio de l'imperatiu categòric pressuposa l'egoisme del legislador universal perquè només sabent el que és bo per nosaltres podem imaginar què serà bo per la totalitat dels éssers racionals. Que també aquests científics que malviuen amb beques passats els 40 deuen pensar que, malgrat tot, la seva vida no està tan lluny de semblar una bona vida. I que, en definitiva, jutjar com a bona la vida d'algú segons el seu sou pugui ser com jutjar l'essència del peix per la seva capacitat de respirar fora de l'aigua.
.