14.1.07

Vila només passava per allà

Crec que seria un gran error reduir la discusió entre Vila i Alexandre a un simple desacord intel·lectual sobre la figura de Lluís Companys perquè el que hi ha en joc en aquesta discusió és, precisament, el valor de la intel·lectualitat. Comparteixen, malgrat tot, l'encert en titular. Vila titula amb un aforisme del filòsof Francesc Pujols que resumeix, no només el que es presenta com a fil conductor de l'estudi sobre Companys, sinó el sentit autèntic de la reflexió intel·lectual; La veritat no necessita màrtirs. Així com el compromís de Vila és amb la veritat, el d'Alexandre és militant d'una determinada causa. Més o menys simpàtica, però és en favor de la causa que escriu i argumenta Alexandre. No en favor de la veritat, per tant, sinó malgrat la veritat. Compromís malgrat la veritat. I d'aquí el també significatiu títol; Lluís Companys era imperfecte, i què?. La causa malgrat la veritat. És absolutament irrellevant pel senyor Alexandre qualsevol biografia, qualsevol explicació del mite Companys que no prescindeixi de la seva condició biològica, perquè no és la seva lluita. No és només irrellevant, per tant. És posar en joc la propia subsistència, aquest cop si que biològica, del senyor Alexandre. Fins a aquest punt és autèntic el compromís d'Alexandre. Només conscients del que s'hi juga l'intel·lectual compromès evitarem jutjar la seva irascibilitat de ridícula. Com ridícula és, per exemple, l'apel·lació a la indefensió de Lluís Companys. Perquè, per fortuna, no es pot treure del reduit context que representen els seus articles. Aquesta pietat no ens faria mai criticar una biografia de Hitler, per exemple. Aquí no es tracta de triar qui ens cau més simpàtic dels dos o qui és més proper a les nostres afinitats polítiques. No cal dir que la presa de posició no té res a veure amb l'ànima arrogant d'Enric Vila o amb l'editorial que li publica els llibres o amb l'espanyolisme. El compromís aquí és un compromís autèntic. Compromís malgrat la causa. El nostre compromís, el compromís que li exigim a l'intel·lectual, no és un compromís amb l'Enric Vila. El nostre és un compromís amb la veritat i resulta, i no és poc, que Vila passava per allà.
.