24.1.07

T'estimo, truita

Àfrica, 11 de la tarda. Una mèdium troba finalment un lloc per aparcar. A 5000 quilòmetres d'allà, mor un ànec amb el seu somriure estúpid d'ànec. T'estimo, truita. El porno ha entrat en una crisi ontològica i això, estimats lectors, és greu. L'alta definició que ofereix el DVD posa en qüestió l'idealisme platònic sobre el que es fonamentava la ilusió del consumidor i la viabilitat del negoci. El nou format ha posat al descobert la terrible realitat de la cel·lulitis i la dona de l'espectador recupera força com a ideal de bellesa femení. La crisi no només afecta al porno, també Hollywood comença a tenir problemes i l'alta definició pot acabar ridiculitzant definitivament el temible Rocky Balboa, però en un gènere basat en el primer pla la magnitut de la tragèdia cobra dimensions apocalíptiques. L'alta definizione fa vedere troppo. L'alta definició fa veure massa realitat i les actrius comencen a tenir cel·lulitis, perquè fins ara no en tenien. A més realitat menys idealisme, menys llum, menys França. I de França es tracta. De les llums i del nacionalisme sense cel·lulitis, del nacionalisme a la francesa que aquí tan bé representen monsieur Alexandre i els seus. Sin ir más lejos, el nacionalismo catalán: todo él “verdad”, eso sí: basada únicamente en la operación (harto fácil: y esto es lo realmente preocupante, que tan fácil sea) de torcerle el cuello a la realidad. Ho afirmava Ana Nuño a ca l'Arcadi i jo cito. Matisem i posem on posa nacionalisme català un nacionalisme a la francesa, que tan pot ser català com no ser-ho. Però aquest torcerle el cuello a la realidad és d'una bellesa platònica gairebé pornogràfica. El matís no acaba aquí perquè segueixo sent poc clar. El nacionalisme català inclou un nacionalisme a la francesa, però no son todos los que están i citàvem, potser en un excés d'entusiasme, no ho sé, l'Enric Vila com a model de nacionalisme amb cel·lulitis. D'aquell nacionalisme que estima la seva dona tal com és, amb cel·lulítis i potes de gall. Altre però pensano che un po' di cellulite, se si vede, non sia così negativa. «Può essere anche sexy», ha confessato la pornostar Robbie D. All'attrice Savanna Samson. Nacionalisme sense torçar el coll a cap realitat, per tant. I de la mateixa manera que el talante de Zapatero s'ha vist esvaït a cops de realitat, el nacionalisme català pateix en veure que un independentisme, un ERC, que és encara més que un independentisme, fa Montilla president. Perquè aquí la idea i la realitat entren en conflicte. La idea, crec que fonament també del nacionalisme cel·lulític, és que els interessos d'Espanya i de Catalunya, dels espanyols i els catalans per parlar en primer pla, poden entrar, poden entrar, en alguns casos, en conflicte. I aleshores s'ha de triar i aleshores es veu el ridícul que resulta un Montilla contra Montilla, un aparent no triar, aparent perquè, en paraules de Sartre, si je ne choisi pas, je choisis encore; si no trio, ja he triat. Tenim doncs un nacionalisme a la francesa, el nacionalisme, crec que majoritari, dels somiatruites que resulta de torçar el coll a la realitat i de construir una veritat feta de màrtirs. I tenim un nacionalisme cel·lulític, el que creu que la veritat no necessita màrtirs (i encara menys una realitat degollada com una gallina qualsevol), el que estima la seva dona amb potes de gall i tot i des de l'únic des del que es poden plantejar debats com els dels ministres catalanistes a Madrid i plantejar-nos si és possible anar a Madrid sense ser un ridícul Montilla contra Montilla i si, per tant, el futur del nacionalisme cel·lulític i amb potes de gall. Que si ese dia la tortilla da la vuelta...
.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Això em recorda Francesc Pujols.