11.1.07

Spanish Wars

Superada, per falta d'adequació amb cap cas real, la creença que la història és constant lluita entre les forces del bé i el mal, la memòria històrica, la de debò vull dir, aquella que no és qualsevol memòria sinó que és memòria de la veritat, imposa un interrogant subjectivista. De quina banda hauries estat tu? Davant dels fets, confrontat a la realitat dels fets, quin bàndol haguéssis triat tu? La objectivitat parlava en referència a la Guerra Civil Espanyola (nom i cognoms i d'aquí les majúscules). I resulta que, considerant subjectivament la objectivitat dels fets, l'única resposta possible sembla ser un depèn. Un depèn dependent les condicions objectives en les que ens situaria la objectivitat demandant. Això és la meva situació econòmica, per exemple. Un depèn que, em sembla que imprescindiblement, ens confronta amb les motivacions de qualsevol conflicte. Tinc la maquiavèl·lica convicció, i prenc els kamikazes com a suport empíric d'aquesta convicció, que només per egoisme un soldat pot anar a la guerra. No és un egoisme fonamentat en la genètica dawkiniana, aquell de l'abnegada formiga que sacrifica la seva vida en favor dels seus gens. És un egoisme economista en tant que es basa en un càlcul de beneficis. Càlcul que bé pot prendre en consideració les verges i el paradís. I d'aquest egoisme el conflicte. Perquè la democràcia no només permet l'egoisme, la democràcia és l'acceptació de la legitimitat de l'egoisme. Quan una democràcia es pretén defensar de l'egoisme del ciutadà no és de l'egoisme del que es protegeix, és de la democràcia mateixa. I d'aquí que el feixista s'hagi pogut acusar, algún dia, en estranyes condicions, d'egoista.
.
Recomanació per infants; pensin-s'ho molt abans d'anar a la guerra.
.

2 comentaris:

El Director de Les Lleixes ha dit...

El tema que planteges avui és molt interessant i controvertit, penso. Jo m'he fet, en diverses ocasions, aquesta pregunta, en referència a la Guerra Civil Espanyola. El problema, potser, és que hem considerat, d'entrada, que hom havia d'estar en un o altre bàndols i jo, per exemple, no hauria suportat el feixisme obscur dels uns ni la sòrdida esquerranositat dels altres.

Salut i llibertat.

Pedra Lletraferida ha dit...

El tema en qüestió és força interessant i penso que n'hi ha per omplir unes quantes lleixes (bonic mot per vindrfe d'un "Lleixa" de cognom que per mal ús s'ha transformat en "Lleixà") de llibres, articles i debats.
Només voldria dir, però, que l'objectivitat dels fets en estudi no és complerta ni vàlida si no es té en compte que ho fem des d'un escenari llunyà en el temps, fora de contexte i tenint en compte la nostra experiència com a prejudici.
Per tant, i dit això, ara mateix no puc prendre part per cap dels dos bàndols contingents, perquè tant podria ser el germà d'un capellà a favor dels que manen, com el fill d'un combatent a les trinxeres, i afusellat després pel feixisme.
Ens llegim!