25.1.07

Ser o no ser

Que el cor té raons que el cap no entén em situa escoltant la Ser. És el Barça, senyors, és el Barça. I és un catràdio que no puc obrir i un rac1 que també es resisteix. I em tenen a cadenaser.com gaudint de la informació objectiva que ens ofereix. Jo que he tingut la paciència d'escoltar algún dia en Fede a la Cope i que fins i tot he estat obsequiat amb un llibre titulat España y la libertad i que, encara més, he tingut la curiositat de fullejar, sempre he cregut ser més de la Ser que de la Cope. Però a més realitat menys llum, més escepticisme i dir-se més de la Ser que de la Cope és una cosa prou bèstia com per replantejar-la quan se'n té oportunitat. I avui, culpa del cor i del Barça, em tenen a cadenaser.com admirant la professionalitat de periodistes capaços de signar notícies com aquestes: El PS acusa a Sarkozy de espiar a Ségolène Royal. El semanario 'Le Canard Enchaîne' asegura que ha investigado la vida privada de un consejero de la candidata socialista. Parmènides parlava de dos camins però tenia l'encert de destacar que un era impracticable. Era el que portava a parlar d'allò que no és. I per aquí passeja la Ser. No cal ni llegir la notícia, ni tan sols cal contrastar la informació amb el satíric Le Canard Enchaîne o altres medis per veure quina és la via que no s'ha de trepitjar. Ens ho mostra el mateix periodista al subtítol. Acceptem, i no sé perquè però ho fem, que investigar la vida privada d'algú sigui espiar-lo. Pot ser així i acceptem que així perquè el cor té raons que el cap no entén i perquè hi ha un problema lògic més gran; que Ségolène Royal pugui al mateix temps ser ella mateixa i no ser-ho, ser ella i el seu conseller. Ser i no ser. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.
.

1 comentari:

Pedra Lletraferida ha dit...

Els somnis de la raó produeixen uns monstres dels que ens en lliurem els que som una mica més plurals, sense arribar al límit que ens separa del masoquisme "COPEro".
El problema, efectivament, rau quan el punt de discussió i de debat és el "ser" com el que és, un camp privat i barrat de l'home.
Ortega i Gasset (potser) hauria dit que podem parlar de les circumstàncies però (potser) no de l'home que les té des del seu "ésser".
Ens llegim!