15.1.07

Sense dimitir després

Rellegint aquest fragment de l'entrevista a Zapatero que va publicar el diari El País i llegint el comentari d'Espada. No es fácil preguntarle a un presidente si se siente, realmente, un mediocre incapaz. Y el director del periódico lo hace, y se produce un silencio que cubre un reinado. El silenci és el final de la demagògia. És la reducció a l'absurd del discurs que Zapatero exemplificava amb un altre somni americà. (...) el sueño americano: cualquiera puede llegar a presidente del Gobierno. Mi concepción es otra. Es una concepción democrática. Es decir, es el derecho. El derecho que cualquier ciudadano de este país tiene a poder ser presidente de Gobierno. El somni americà és eslògan, però s'entén bé. És evident que no tots poden ser president del Govern, però la idea de potencialitat dóna sentit a la meritocràcia. Al final el president ha de ser el millor, no qualsevol. És exactament el mateix problema de la inevitabilitat històrica que afirma representar el Presidente. No gané el congreso de mi partido por ser José Luis Rodríguez Zapatero, sino porque había llegado el momento de los Zapateros. És la dimensió que hi ha d'haver entre les paraules i els pensaments del Presidente el que ens ha de preocupar. No crec, i ho dic sincerament i assumint com a pròpia tota l'estupidesa que pugui comportar aquest acte de fe, que Bambi pugui ser president de cap govern. Ni tan sols del d'Espanya. Crec que hi ha d'haver, per tant, un salt enorme entre el que el Presidente diu i el que el Presidente pensa. I és greu, és terrible, que sigui així. Però no em sembla que pugui ser d'una altra manera. Només des de la consciència de ser, sinó el més preparat, un dels millors preparats d'Espanya per ser-ne el Presidente es pot fer el gest magnànime d'afirmar que qualsevol pot estar al seu lloc. Com només sent Presidente es pot dir que ho ets perquè tocava que ho fossis. Sense dimitir després, vull dir.
.

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

Bé, també tenim per aquí allò de que "Som com tu". És una versió nostrada del "ha llegado el momento de los Zapateros"

guillem carol ha dit...

el gran problema d'aquest país és que un 30% dels estudiants volen ser funcionaris i no Bill Gates.
Per cert, molt bon article!