30.1.07

"Se me parte el corazón, pero así es la vida"

Sembla que avui titulen a l'estil Ser, amb presses per contradir-se. Portada amb 45.000 persones a Bilbao en suport del lehendakari i amb una la imatge que mostra el lema de la movilitazció; En suport de les nostres institucions. Que no és el mateix el lehendakari que les nostres institucions és una idea fonamental de l'Estat democràtic, de qualsevol Estat democràtic vull dir. Con el tipo de políticos que han acabado por tomar la escena, a veces se hace difícil clarificar algunos principios democráticos básicos. Por ejemplo: que el ejecutivo ejecuta, pero no legisla. Y que el legislativo legisla, pero no ejecuta. La tremenda chapuza nacional tiende a cruzar legisladores, ejecutivos y jueces, pero nada sería más urgente que clarificar este panorama cuyos embrollos nos acercan cada vez más al modelo italiano. Tot i això, tot i l'abisme que separa el titular de la prova documental que l'avala, hi ha, en la notícia i en la ment d'un servidor, l'estranya sensació de que la veritat estigui al titular i no a les proves. O sigui, que els manifestants de debò es manifestaven en suport del lehendakari i no de les seves institucions. Un consol és que la manifestació la organitzés el govern basc perquè això vol dir que hi ha marxa però que hi ha oposició, que la confusió de la figura institucional del lehendakari i les institucions basques en plural és parcial o, en el millor dels casos (i sóc fastigosament optimista), inexistent. Malgrat titulem una demostració de força. Un cop posada la paraula al servei de la política, només la realitat dels actes ens pot salvar de la tragèdia anunciada. Espada, de qui el pessimisme és modus vivendi, recordava un nostrat precedent; En 1984 el presidente Jordi Pujol también sacó las masas (más o menos) porque se veía acosado por los fiscales Mena y Villarejo, que habían interpuesto una querella por su gestión en Banca Catalana. Fue al término de esa manifestación ridícula e inolvidable cuando Pujol pronunció desde el balcón de la plaza de Sant Jaume la frase/tipo del nacionalismo: "El Gobierno central ha hecho una jugada indigna." No cal dir que el problema de tot sistema democràtic són les masses. Només elles poden tenir la temptació de defensar els líders de les propies lleis. Més enllà d'Itàlia, cap a repúbliques de sol i platja, és on ens porta la beneració del líder rera pancartes i la desconfiança en les propies institucions.
.
"Se me parte el corazón, pero así es la vida".
En l'evident contradicció biològica es manifesta el pes de la seva hipocresia.
.