20.1.07

Mesdames et Messieurs

Mesdames et Messieurs,
Il y a les ténèbres. Mais il y a aussi la lumière.
.
Així començava Monsieur le President Chirac el seu discurs al Panthéon en homenatge als Justos, aquells francesos que van ajudar a salvar la vida de jueus que el règim de Vichy entregava als nazis. Tenebres i llum; el nazisme i França. Aquesta simple presentació demostra fins quin punt la caiguda de la Bastilla va suposar l'assentament d'una identitat francesa. Identitat absolutament parcial, no cal dir-ho. I, en conseqüència, absolutament falsa. Però identitat si més no. Hi ha França, hi ha la llum i fins i tot podriem dir, sense por de contradir l'esperit nacional francès, que hi ha llum perquè hi ha França i que on hi ha llum hi ha França. De Gaulle és la llum perquè és França i és França perquè és la llum. Escoltin a Monsieur de Gaulle: "Il y a un pacte vingt fois seculaire entre la grandeur de la France et la liberté du Monde". Mais il y a aussi les ténèbres. Hi ha la no-França i hi ha Vichy. I hi ha Vichy perquè hi ha la no-França. No hi ha dues frances ni hi ha memòria històrica i sí que hi ha vencedors i vençuts. Perquè hi ha França i les tenebres. Vegin que no hi ha nacionalisme territorialista. Els no-francesos, com els bons bascs, neixen on els dóna la gana. Poden néixer fins i tot a Vichy, emblemàtica ciutat francesa i autèntic símbol de la llibertat i la seva relació amb la nació que creix als voltants de París. Però segueixen sent no-francesos. Més difícil és ser francès. Per ser francès no es pot neixer a qualsevol lloc. No hi ha francès nascut a Londres. No hi ha bons francesos tampoc i això que s'estalvien. Hi ha francesos i no-francesos però no hi ha burros. I De Gaulle i Pétain com França i el nazisme endrecen la frase. Primer les dames perquè d'elles en depèn la llum. Mesdames et messieurs, només en la tenebra es veu França. Perquè només on hi ha tenebra hi ha França. Un pacte vingt fois seculaire...

.