21.1.07

Felicitats

Es veu que la nòvia d'un amic del De la Torre comença avui a escriure al blog del Sostres. Moltes felicitats doncs a la Blanca, que així és com es diu, i a l'afortunat amic del De la Torre per haver trobat una nòvia tan fantàstica.
.

12 comentaris:

Nausicaa ha dit...

Segur que la tal Blanca també és molt afortunada de poder estar amb l'amic del De la Torre.

Anònim ha dit...

No podeu ser més ridículs. El temps posarà a cadascú al seu lloc. Sostres és una deixalla humana que escriu amb la punta de la fava.

marçal girbau ha dit...

Jo diria que el gran problema és quan els jovenets no ens adonem que som utilitzats per alguns éssers repugnants, que s'aprofiten de nosaltres -i ens fan creure que som l'hòstia- amb intencions clarament obscures.

El que és probable, però, és que un jovenet sigui força més innocent que l'adult de torn, fet que provoca una clara relació de submissió.

ferrancab ha dit...

Anònim,
hi ha un gran poeta, què dic gran! grandíssim poeta, tan i tan gran que és gairebé tan gran com el més gran dels poetes, aquell tal Homer però no el que menja Donut's, l'altre. Doncs bé, hi ha aquest gran poeta i aquest poeta diu coses. I entre aquestes estranyes coses que diu, perquè recordem que és un gran poeta i que com tots els grans diu coses estranyes, diu que aixó dels comentaris anònims és de covards. I fins i tot es baralla amb els comentaristes anònims perquè ell és una persona molt valenta (a més de ser un grandíssim poeta, que crec que ja ho he dit però mai està de més recordar-ho) i no entén com algú pot ser tan covard de no deixar el seu nom en un comentari a un blog, de no donar la cara, com s'acostuma a dir. Jo no sóc un gran poeta i no m'enfado amb els comentaristes anònims perquè entenc perfectament que algú pugui sentir una gran vergonya de firmar segons quins comentaris. Vergonya fins i tot de mirar-se al mirall, diria jo. I imagini vostè com pot ser aquesta vergonya que, si ell no es pot mirar al mirall, com podria deixar que el miréssin els demés!
Marçal,
Així com hi ha poetes que diuen aquestes coses, hi ha altra gent que té el do de saber què pensen i quines són les intencions dels demés. I per això els anomenen éssers repugnants sense haver-hi parlat mai i asseguren que les seves són intencions clarament obscures. Frase molt de poeta, per cert, aquesta de clarament obscures. També és probable, i segueixo en el terreny d'aquests debats metafísics que tan t'agraden, és que el jovenet de torn no sigui tan innocent com al poeta i al metafísic li hagin pogut semblar i no hi hagi cap relació de submisió. És una cosa que els comunistes no entenen això de que la diferència no implica submisió, però és possible.
Anònim 2,
Hi ha també un altre gran poeta, que no sóc jo, que és un altre però que s'assembla molt al primer poeta, que té l'esquizofrènica tendència de fer-se passar per altres persones. Potser és allò mateix de la covardia però en bèstia el que el fa no només amagar-se sino sortir a passejar amb màscara pel carrer. Però és el que deiem, entenc perfectament que aquest poeta tingui vergonya de donar-se a conèixer.
Senyors, com s'acostuma a dir, dutxa d'aigua freda.

Marçal Girbau ha dit...

Perdoneu nois:

És al·lucinant: jo no hi he pas comentat en aquest blog. Qui pot haver estat l'individu que ha enganxant en aquest interessantíssim debat un fragment d'un comentari que és escrit a l'entrellum???

ferrancab ha dit...

Poetes, Marçal, sempre poetes.

Pedra Lletraferida ha dit...

Que jo sàpiga (corregiu si us plau la meva ignorància, si és que vaig errat) som aquí per tal d'escriure i opinar-ne al voltant del que s'hi escriu.
Felicitats, per tant, a la Blanca per l'oportunitat, i al Mestre que en pot gaudir-ne, com a parella que són.
Per la resta, i arran d'alguna vejenada que s'ha abocat en forma de comentari anònim, només dir que d'en Salvador Sostres en puc parlar des de la seva vessant d'escriptor. De com és personalment, no n'haig de fer res. No és objecte d'opinió, encara que de vegades en discrepi d'alguns escrits seus, cosa ben normal. oi?.
Vinga, Ferran, vagi bé!

Marçal Girbau ha dit...

Ara que ho dius, però, Ferran, els comunistes no és que siguem ineptes, i no ens adonem que la diferència no té perquè portar a la submissió. El tema està, precisament, en el fet que els comunistes no som uns "disneypictures" de la vida, i, per tant, d'entrada desconfiem de l'individu -malgrat que confiem en l'espècie humana.

És allò de dir: d'entrada, tothom és pervers fins que no es demostri el contrari. Davant d'això, com que tothom és pervers, ens hem de posar d'acord perquè si no ho féssim, ens mataríem entre nosaltres. I aquí intervé l'Estat, l'òrgan que s'encarrega de decidir què es pot fer i què no. D'aquesta manera, l'Estat actua per reprimir la perversitat que els individus portem a dins. Ho entens, oi? Jo sabia que tu podies arribar-hi, per això perdo el temps explicant-ho.

ferrancab ha dit...

Marçal, no cal que perdis més el teu temps explicant-me res dels comunistes. Crec que ho entenc bastant bé. Mai he pensat que els comunistes tinguéssiu res a veure amb "Disneypictures", t'ho ben asseguro. Pobre "Disneypictures"!. Però de debò, és igual. El problema no és que ho entengui o no, el problema és que em fa vergonya, com als poetes aquells que deiem, llegir segons què.
Ho entens, oi?

El Director de Les Lleixes ha dit...

Felicitats al De La Torre, a l'amic del De La Torre, i a la nòvia de l'amic del De La Torre.

Salvador Sostres mai no tria perquè sí.

Anònim ha dit...

Vostè és "un nòvio de mentida".

ferrancab ha dit...

No cal que em tracti de vostè home! Si ja hi ha aquestes confiances tot formalisme sobra.