12.1.07

Equidistància gore

Titulat Abertzales catalans (I) -n'hi havia un segon (II)- l'article d'Anasagasti publicat al diari Avui equiparava l'actitud equidistant d'ERC amb la d'ex-abertzales que, com Onaindía, jutjava de traidors. En aquells moments vaig dir que la comparació d'ERC amb els abertzales bascs hauria de preocupar els republicans però que, lamentablement, no semblava fer-ho. El principi d'aquesta preocupació era la creença que l'equidistància que criticava Anasagasti entre nacionalistes i no-nacionalistes oblidava la prioritat, prioritat molt rellevant al País Basc i que aquí normalment ens podem permetre el luxe de passar per alt, d'haver-se posicionat en favor de la democràcia. Criticable o no, l'equidistància d'Esquerra respecte el PSC i CiU es diferenciava de la dels abertzales bascs precisament per no ser una equidistància entre demòcrates i feixistes. Que Anasagasti obviés una diferència tant fonamental havia de ser, em va semblar, motiu d'indignació dels republicans. Recupero aquestes reflexions després de llegir un post d'Èric Bertran (país petit, herois petits) seguint de forma exemplar el model equidistant en la seva versió gore, la d'Anasagasti. Titulat Pau a dues bandes és autèntic paradigma de les terribles implicacions que la negociació amb Eta podia tenir. La més terrible de totes és creure que la negociació converteix les dues parts en iguals. D'aquí les postures d'alguns detractors i d'aquí que l'Èric afirmi que un Pacte per la Pau és impossible que tiri endavant si és només una part la que deixa les armes. És l'equidistància que dèiem, la que hi ha entre feixisme i democràcia i que per excés d'sfumetto no permet veure la diferència entre el policia i l'assassí. Si buscàvem límits del preu polític de la pau aquí en tenim un de clar i, vist el cost, vista la faraònica dimensió del que aquest preu implicaria, no deixa de ser ridícul que alguns parléssin de la rendició com d'una possibilitat real. El perill de l'equidistància és que ens porti a coses com aquestes i són paraules com aquestes les que, segurament, evitaven als republicans preocupar-se per les d'Anasagasti.
.