13.1.07

Entre els queixals i el seny

¿Cómo puede ayudarnos a sobrevivir una sinfonía? Steven Pinker lo niega: para él se trata tan sólo de un estímulo placentero y nada más. Levitin, en cambio, lo relaciona con la evolución de los rituales reproductivos. No obstante, si fuera tan sólo un "placer" Pinker debería explicar cómo y con qué finalidad se produce ese placer. No crec que es puguin exigir a Pinker aquestes explicacions finalistes. Ni a Pinker ni a cap darwinià. Perquè les tesis darwinianes i la seva actual dimensió genètica ens situen en una òptica anti-finalista de l'evolució. És comuna la visió de l'adaptació al medi com a motor del canvi en les espècies i d'aquí vindria, potser, la idea de la finalitat del plaer que, igual que els utilitaristes contra els que argumentava Nietzsche a l'inici de la Genealogia de la moral, busca una explicació del problema en base a una finalitat oblidant, per exemple, les doloroses extraccions dels queixals del seny o, potser, la presència del benjamí dels dits de la mà. Tesis aquesta propiament lamarkiana i fonamentada en una exagerada fe en l'elasticitat del coll de les girafes considerant que és la funció la que crea l'òrgan i no, a la darwiniana, que és el disposar de l'òrgan el que crea la seva funció. Semblant naturalesa a la del queixal del seny tindriem temptació d'assignar al llenguatge. No només perquè, afectats d'un excessiu esperit de germanor amb els ximpanzès poguéssim considerar-lo prescindible pel que fa a la supervivència material sinó perquè germans menys peluts han mostrat com, per culpa del desenvolupament del nostre aparell fonador (condició sine qua non de la parla), l'ésser humà és el que més risc corre de morir ofegat practicant el noble art de la ingesta d'aliments. Quizás (la música) sea más bien algo tan profundamente decisivo para nuestra supervivencia como el propio lenguaje, deia Azúa. Potser sigui la música encara més inútil que el llenguatge per la nostra supervivència, afirmarem nosaltres. Potser. Perquè si bé el llenguatge podria haver garantit el nostre èxit sobre el Cromanyó, no sembla que poguem extendre aquesta amnistia biologica a la música. No sembla, per exemple, que l'encontre sexual necessiti de l'acompanyament musical fins al punt de convertir-se aquest en condició de possibilitat d'aquell, ni que, segurament, mai fins ara hagi estat així. Potser, a excepció del polític i el músic, ens podem conformar en acceptar que la música és de les millors de les moltes coses inútils que hi ha en aquest món.
.
"Si la emergencia del lenguaje es tan vital en nuestra historia evolutiva como la mayoría de los antropólogos afirma, y si el lenguaje es tan indispensable a nuestra especie, no es exagerado proclamar que la caída de la laringe ha supuesto el ascenso de la humanidad" A. Scovelt. Extret, com tantes altres coses, del llibre de Gómez Pin titulat Entre lobos y máquinas.
.