4.1.07

Chomsky, un personatge pla

Por ejemplo, para hablar en términos concretos, gran parte de mi activismo político está relacionado con la guerra de Vietnam, y con la participación en actos de desobediencia civil. La desobediencia civil en los Estados Unidos se lleva a cabo con una gran incertidumbre acerca de sus efectos. Se podría argumentar, por ejemplo, que amenaza el orden social en modos que podrían conducir al fascismo; y eso sería algo muy nocivo para los Estados Unidos, para Vietnam, para Holanda y para todos. Sabemos que si un gran Leviatán como los Estados Unidos se volviera realmente fascista, provocaría muchos problemas; así que ése es uno de los peligros de este acto concreto.
Por otro lado, corremos un grave peligro en el caso de no llevarlo a la práctica; esto es, si no se lo hiciera, el poder estadounidense destruiría a la sociedad de Indochina. Enfrentados a estas incertidumbres, debemos elegir un curso de acción.
.
Chomsky a La naturaleza humana: justicia versus
poder
La tragèdia, la trampa, és al canvi de temps verbal. Mirin; tenim un primer paràgraf de caràcter hipotètic amb podría, sería, provocaría i, en general, el noble qüestionament d'un futur derivat dels nostres actes. Després, però, tenim un segon paràgraf on canvia el temps verbal perquè canvia la noblesa del discurs. Ja no és hipotètic perquè a l'encarnació del mal no se li concedeix mai la legitimitat del dubte. D'aquesta seguretat el canvi de temps verbal. Un destruiría que d'hipotètic només en té una cosa: que jo no actuï com ho faig, que jo no actuï com ho he de fer. Així com els resultats de les nostres accions podrien ser dolents (i que ho admetem ja és molt, segurament molt més del que acostumem a admetre), els resultats de les accions del dolent només poden ser dolentes. L'imperatiu moral d'acció que se'n deriva és fàcilment acceptable per falaç. Perquè aquest no és el raonament de Chomsky, és la seva justificació. Per això els perills que admet dels seus actes no es confronten a cap perill matitzat sinó al mal radical; a la "destrucció de la societat d'Indoxina". Hipòtesis no, fets. Doncs si noblesa és el que reclamem, i si noblesa és el que admirem quan algú és capaç de mostrar els punts febles del seu discurs, noblesa haurem de reclamar quan afrontem els discursos i actes dels altres. Perquè la noblesa no és només mostrar les interioritats dels nostres pensaments, en segons quina situació això és exigit per l'autoestima mateixa, noblesa és entendre que els altres pensaments també ténen interioritats, que és difícil, malgrat ho sembli és molt difícil, trobar personatges plans, sense vida, i arguments plans, sense rerebotiga. D'aquí que la noblesa exigeixi una unitat de temps verbal en el discurs. Si no, no hi ha incertesa possible. Si no admetem que, independentment dels nostres actes, la destrucció de la societat d'Indoxina és només, i com a molt, una hipòtesis, no hi ha deliberació possible ni curso de acción a escollir.
.

1 comentari:

El Director de Les Lleixes ha dit...

Hola Ferran, passava a saludar. Et poso un link a Les Lleixes que ara veig que fa temps que havia de tenir.