12.12.06

Sacres premises

Interessants afirmacions del Papa al missatge de Pau del 2007: «nella nostra società: accanto alle vittime dei conflitti armati, del terrorismo e di svariate forme di violenza, ci sono - afferma nel Messaggio per la Giornata della Pace - le morti silenziose provocate dalla fame, dall'aborto, dalla sperimentazione sugli embrioni e dall'eutanasia». I afegeix: «Il rispetto del diritto alla vita in ogni sua fase - ricorda inoltre il Messaggio - stabilisce un punto fermo di decisiva importanza: la vita è un dono di cui il soggetto non ha la completa disponibilità Il diritto alla vita e alla libera espressione della propria fede in Dio non è in potere dell'uomo...» (via Il Corriere della Sera). No crec que l'equiparació de les morts dels conflictes armats amb l'eutanasia o l'abortament es pugui considerar desvinculant-la d'una premisa bàsica com és la igualtat de tota vida (humana) i el respecte a la vida in ogni sua fase. En una conferència al Congrés Internacional d'Ontologia d'aquest mateix any, el professor Mosterín afirmava, amb la seguretat en sí mateix que pressuposem a un escriptor de best-sellers i en referència a l'abortament, que el diàleg amb els religiosos era més difícil des que no llegien Aristòtil. Segons Mosterín, la diferenciació entre humanitat en potència i acte era bàsica per qualsevol consideració ètica sobre la interrupció de l'embaràs. Discusió però impossible quan no és discutible la diferència de base; que la humanitat, a la que considerem dotada de valor intrínsec, es pugui donar en potència o en acte. Punt de radical escisió entre l'humanisme i la religió. Discusió fonamental i sembla que límit de qualsevol diàleg possible entre fe i raó és, per tant, si la mesura de totes les coses és Déu o l'home de la mateixa manera que el límit de qualsevol discusió amb els seguidors de la fe ecologista és si el valor que donem a la humanitat és efecte o causa del que donem a la natura. Això és; si l'home té un valor intrínsec en tal que home o si és en tant que part de la natura que l'home és mereixedor de respecte. El límit del diàleg es troba inevitablement en la sacrilització de premises fonamentals oposades.
.

2 comentaris:

Nausicaa ha dit...

Per mi està clar: la mesura de totes les coses és l'home i, per tant, tot allò que configura el seu entorn i el seu ésser. N'és un exemple la pròpia vida. L'eutenàsia o l'abortament són dos temes molt delicats i complexes, massa subjectius per a què es pugui arribar mai a un consens. Per això, des de la meva humil condició, he decidit deixar en mans de cadascú la llibertat de decisió. És ètic un abortament? És ètica l'eutenàsia? Depèn de tants factors, que s'ha de prendre en consideració cada cas individualment i aleshores, ningú té més legitimitat de decidir que la pròpia persona afectada. No estic ni a favor ni en contra de l'abortament o de l'eutenàsia: estic a favor que una persona mori dignament si és la seva voluntat i que una dona decideixi interrompre el seu embaràs si no vol o no pot tirar-lo endavant.
L'autoritat del Papa en aquest debat... la mateix que qualsevol altre ésser humà. Entraria en divagacions sobre la religió, però millor ho deixo per un altre dia.

plleixa ha dit...

El diàleg amb l'Església catòlica (per temes tan complicats i enverinats com ho poden ser l'eutanàsia i l'avortament) no es pot establir si una de les parts pren com a base un dogma de fe.
He viscut experiències angunioses molt properes en ambdós casos, i per tant heu de considerar que la meva opinió personal està condicionada pels fets.
Digueu-me ateu i empirista, ves.