28.12.06

Noblesa

Recordo un comentari de La Rosa de Sang a un post que vaig titular "He aquí un hombre a una nariz pegado". El comentari apuntava els veritables objectius dels diaris amb paraules com aquestes: L'objectiu dels diaris o de les ràdios no és informar, és senzillament vendre diaris o vendre programes. A quanta més gent millor. Creus que Jiménez Losantos tindria l'audiència que té si no fes el seu espectacle matinal? Deixant de banda certs matisos al comentari, com per exemple recordar que informar és la manera que tenen els diaris de vendre, una meva preocupació recorrent (i principal preocupació del post) era saber el que ens venem a nosaltres mateixos. La qüestió és, era, què veu Jiménez Losantos quan es mira al mirall. Veu un periodista que fa un "espectacle matinal" o veu un home que diu el que pensa i que pensa el que diu. I d'aquí la no fingida sorpresa de que fóssin els periodistes en qüestió qui admetéssin la necessitat de mesurar les seves paraules i pensaments considerant-les puntes de l'extrem. Perquè el problema de fons dels nassos, de convertir-se en un pallasso o un hombre a una nariz pegado, és un problema d'honestadat amb un mateix i els altres, de noblesa. I la defensa d'aquesta noblesa desde la convicció que no és incompatible ni amb la venta de diaris ni amb la justa proporció de les pròpies narius es troba de tant en tant en forma meravellosament sencilla. Com, per exemple, en un debat retrasmès el 1971 a la televisió holandesa entre Foucault i Chomsky. Després d'una llarga explicació de Chomsky es produeix aquesta escena que, malgrat pugui ser irrellevant pel transcurs del conjunt del debat, em sembla un genial exemple de la noblesa que defensavem:
Elders: Señor Foucault, imagino que su visión al respecto difiere en forma significativa.
Foucault: No...
I el No, seguit d'alguna cosa més que punts suspensius però que no modifiquen en absolut el seu valor, esdevé paradigma de Noblesa.
.

1 comentari:

Pedra Lletraferida ha dit...

Diuen les males llengües que el tal Fede Jiménez-Losantos li va deixar anar al seu fill que el "sarau" que muntava pels matins li permetia pagar-li la beca d'estudis als EUA.
("La Pedra..." coming soon!)