1.12.06

Negociar amb animals?

Ahir recuperava, arran de les declaracions de San Gil, un text d'Arcadi Espada. Després de llegir l'article d'avui del mateix periodista, m'hi torno a referir destacant la següent declaració; mi único interés es vencerles. Creo que negociar puede ser una de las formas de vencer. El text d'avui és propiament periodístic, perdó, poètic. Com els adolescents que tontegen amb la poesia esperant poder tontejar amb parts més essencials del seu ésser, parteix de la mirada de la dona i després, com acostuma a passar amb les mirades de dona, la poesia ve sola. Yo creo que el trato que da el terrorista a sus víctimas es el que debe recibir de ellas y de toda la gente libre. Nada humano hay allí que merezca una mirada. Por las mismas razones es absurdo exigirles que pidan perdón. El perdón es una negociación, una rima entre iguales. No somos iguales. Comprendo que los capellanes digan otra cosa. Pero es que ellos son distintos: convierten el agua en vino, multiplican el pan y los peces y saben que Dios está en los pucheros. A pie de obra, el mundo se ve bajo: todos venimos de Darwin, pero sabemos que un gen partío puede dar un hombre o un chimpancé. Però encabat hi ha la cita de Descartes recuperada d'un llibre de monsieur Pin, que també jo tinc l'honor d'estar llegint. Quería demostrar que una máquina con los órganos y la figura de un ser humano y que imitase nuestras acciones en lo que moralmente fuera posible no podía ser considerada como un hombre (...) No hay que confundir las palabras con los movimientos naturales, que pueden ser imitados por las máquinas y por animales, ni pensar, como los antiguos, que las bestias hablan, y que simplemente nosotros no entendemos su lenguaje. La grandesa de la cita recau en el fet que no és poètica sinó antropològica i en el fet que el progrés de la ciència posterior a Descartes no només no hagi portat a la seva superació sinó que la reafirmi. Les bèsties són aquí bèsties en un sentit biològic que n'exclou, per possible malgrat imporbable de facto progenitura viable entre Espada i una Sra. de ETA, els terroristes. I de la biologia al simbolisme lingüístic i a la possibilitat d'entesa supra-genital. Perquè no és només l'eventual progenitura viable el que garanteix la biologia, és la possibilitat mateixa de la negociació i, alabado sea Kant, la possibilitat de la pau.
.