6.12.06

Línia editorial

És en els adjectius on la literatura se la juga. En la magnitud dels teus ulls. Ja saben, el mar i tot això. I és en els adjectius on es posa en joc la funció periodística, la seva essència literaria; la de construir la veritat. I la diferència amb la seva transmissió és bàsica. No hi ha veritat que no sigui obra arquitectònica. Altra cosa són els fonaments. I els fonaments han de ser reals. No hi ha realitat als diaris, hi ha veritat, hi ha construcció, però la realitat han de ser els seus fonaments. I la veritat en l'adjectiu; plataforma espanyolista Ciutadans. La realitat són els resultats d'una enquesta que situa C's per sobre el PP. Els resultats són reals, per tant, en tant que resultats d'una enquesta. La veritat entra en joc en l'acompanyament de Ciutadans. Plataforma espanyolista. Plataforma que ja és partit i que quan era plataforma es deia Ciutadans. Curiós que siguin els diaris els que fins ara hagin construit la naturalesa de C's. No sé si ha passat amb tots els partits però crec que podem afirmar que en C's ha passat. I el curiós del cas és que cap diari sembli haver adjectivat en funció del partit sinó de la seva línia editorial. D'aquí el socialdemòcrata, l'espanyolista o el constitucionalista i d'aquí, crec, l'èxit de Ciutadans. Èxit que comparteixen amb els diaris i amb tota empresa funcional i que de moment sembla diferenciar-los dels altres partits; el de donar a la gent allò que demana. Èxit fantasma aquest, ja que ni se sap el que la gent demana ni el que se li dóna. Però com dèiem, és en l'adjectiu on tant el periodisme com el lector de diaris se la juguen. En l'anomenada línia editorial.
.