14.11.06

Viva Zapatero!

Després de la primera emisió, el programa a la polonesa de l'actriu còmica Sabina Guzzanti RAIot, va ser censurat. Els periodistes de professió van tenir la decència de seguir fidels a les seves metafísiques preocupacions i centrar el debat en la pregunta sobre si, en un país lliure, es podia permetre que la televisió pública es convertís en una espècie de Speakers Corner. El presupòsit de la llibertat és bàsic. Només pressuposant que es viu en una societat lliure es poden retallar les llibertats. Això és; només considerant que el pilar del sistema és la llibertat, algú es pot plantejar quines són les llibertats que cal retallar. I només des d'aquest punt de vista s'entén una de les imatges més debastadores del documental. Quan el Fraga de torn defensa que no es pot ridiculitzar el Premier Italià perquè això va contra la llibertat. És fonamental no dir de qui. Quan es parla de llibertat, de Llibertat, acostuma a ser indispensable obviar el subjecte de la oració. O, per evitar formulacions que podrien ser estranyes fins i tot per un polític, vincular-la a subjectes transcendents com la nació, el poble o la classe obrera. És una necessitat amb la que també es troba el còmic. Convertir Ferran Adrià en una essa sonora, per exemple. I amb la que també es troba Guzzanti i la còmica esquerra europea. Convertir Zapatero en alternativa a Berlusconi i Chirac, per exemple. D'aquí el títol. Un regal que Zapatero no mereix. Per TVE, per exemple. O per la Sexta i Cuatro. No se'l mereix perquè el mèrit del documental és precisament el de demostrar que ni la política ni el periodisme, perdó, que ni la bona política ni el bon periodisme es poden fer de genolls. Segurament per allò de l'alçada de mires, però principalment perquè amb la boca plena no es pot parlar.
.