27.11.06

That's the way I like it

Sobre la diferència entre l'article d'opinió i la informació i entre la política i Montilla. Sarkozy fa una breu exhibició de periodisme. “Parece que el joven hincha pacífico del equipo de Tel Aviv estaba acosado y perseguido por varias decenas de individuos que gritaban “¡Muerte a los judíos!”. Un funcionario de origen martiniqués, de civil, responsable de la vigilancia de los vehículos de las fuerzas del orden, intentó prestar socorro al joven agredido. Gritó en varias ocasiones su condición de policía. Uno de los agresores lo atacó a patadas en el bajo vientre. El policía hizo fuego en dos ocasiones. Uno de los hombres cayó a tierra y murió víctima de las heridas. Una tragedia. Otro hombre está en un hospital, herido en un pulmón”. Acostuma a ser en els adjectius on la literatura se la juga. Alguns s'hi juguen fins i tot la vida, però no tots tenim lectors perturbats en les seves facultats mentals. Hi ha un hincha pacífico, per exemple, que denota que no només no és redundant sinó noticiable. L'hincha era pacífico i pacífico no necessita aquí gaires explicacions més. I la protocolaria definició dels altres individuos a través dels seus actes. Sense més adjectius que els que ells mateixos donen a conèixer i sense que això sigui una rendició del redactor. Sense que sigui, per entendre'ns, com un grupo de liberación nacional basco. I després ja venen els fets. Juxtaposats. Fet, punt. Un altre fet un altre punt i, entremig, una obvietat. Una tragèdia. A Woody Allen li va costar tota una pel·lícula. Als peus de la diferència de gènere. Obvietat depenent d'un pacte anterior; del reconeixement que tota mort és tràgica. Però sembla que el pacte és signat. Només un altre apunt; el Parece. Que hauria de ser inici de tota informació periodística i que si no ho és no és perquè es doni per sabut sinó perquè s'ignora. Perquè l'edició trenca la continuitat temporal que lliga un parece amb un altre. Recordin allò de ha sido ETA. Guanya molt amb un parece. I el redactor s'estalvia tota la feina de la metafísica, que bé la poden fer els de dalt o, fins i tot, el lector.
.