6.11.06

Quixotegen?

Llegir al blog de Félix de Azúa un discurs que ja voldria seu Carod Rovira és una cosa que em resulta especialment desagradable. No només perquè això suposa una excessiva renuncia per part d’Azúa sinó perquè temo que aquest sigui el discurs propi de la nostra classe política. Ens parla, per exemple, d’aquells eteris poders fàctics que, traslladats a la capital catalana no han aconseguit encara prendre forma i, el que seria molt més interessant, nom i cognoms. D’aquell tots contra mi de mosca al·lèrgica als excrements que fins fa no massa encara feia que Carod em semblés un paio entranyable, d’aquella solitud en la lluita per la llibertat i contra la conjura dels enzes elements. És de riure aquesta tendència dels polítics de presentar-se com a Quixots carregant contra els troians a les platges de Normandia. És aquest joc de nens petits que van amb Aquileu o amb Hèctor per afegir emoció a la pel·lícula. A diferència del País Basc el que més sobra a Catalunya no són patriotes, són herois. No només per uns C’s que amb la satisfacció d’haber arribat al Parlament semblen oblidar que si no hi eren era, segurament, perquè no s’hi havien presentat mai o d’una Esquerra que considera un mèrit resistir amb 21 escons com si algú molt més poderós que els seus propis votants els volgués fer fora de la política parlamentària. Hi tenim també uns socialistes que han volgut fer passar per heroicitat néixer a Inajar i emigrar a Sant Just, una Iniciativa que seguint la bvella tradició columnista tot el que toca ho converteix en dreta reaccionaria, un PP aguantant estoicament en el seu rol de jueu a l’alemanya nazi i una Convergència que sembla que seguirà lluitant per recuperar el poder que li pertoca legítimament i que tres desconsiderats van decidir prendre-li ara fa uns 3 anys. A la política hi sobren herois. Segurament caldria convertir la política en alguna cosa menys apassionant que el repartiment de noms de carrers, places i la inmortalitat antropomòrfica d’un lababo de coloms, però no estic segur que tampoc això fés pujar la participació.

8 comentaris:

Pedro ha dit...

Magistral, simplement genial! C's, Pp i Erc podrien fundar el partit de la paranoia i la conspiració. Es posarien d'acord en tot.

Gregorio Luri ha dit...

Totalment d'acord: a la política sobran herois.

pelblocgros ha dit...

Són com són, humans com tu, i tenen el defecte del quixotisme, molt humà. He, he :D
(Per cert, Pedro, com diu en Ferran els de CiU també el tenen aquest punt feble de la conspiranoia...)

[Continuant amb els detallets insignificants: "heteri" és un mot maleta o una influència ortogràfica de la Mireia? ;) ]

ferrancab ha dit...

"Touché"
Jo sempre dic que la culpa de la meva pèssima ortografia és de la ESO, però ho dic perquè sóc un cobard. ;)
Només ens faltava la Mireia, tens raó.

Pedro ha dit...

pelbrocgros com és que només em recrimines que m'oblidi de Ciu quan Icv i Psc dia també ens diuen que han tingut una revel.lació i en plan Jesucrist ens han vingut a redimir als catalans dels nostres pecats?

pelblocgros ha dit...

Sí que tens raó, Pedro, també t'oblidaves d'ICV i PSC. Perdó.
(Suposo que els teus oblits delaten les teves simpaties, i els meus les meves...)

Pedro ha dit...

ERfectivament, m'has descobert, simpatitzo amb Ciu, Icv i Psc.

Tu ets pro-Montilla?

plleixa ha dit...

De nou per aquestes magnífiques contrades blogueres, vull fer-te esment d'un titular que he llegit aquest matí al diari: "El govern del país és massa important com per deixar-lo en mans dels polítics". Seguiré investigant què vol dir, però de mentres, aviam si em pots dir què n'opines. Mercès. Et llegeixo!.